Gràcies Maite, Jaume, Roser, Júlia… Gràcies mestres

“Famílies d’origen castellanoparlant veien que l’aprenentatge en català beneficiaria als seus fills”. Aquesta setmana el senyor Wert m’ha fet recordar aquesta frase. Són paraules de la Maite, mestra d’una escola pública de Santa Coloma de Gramenet. Aquesta va ser una de les primeres poblacions catalanes on es va aplicar el Programa d’Immersió Lingüística el curs 1983-1984. “El claustre de professors i l’Ajuntament vam treballar conjuntament amb les famílies per instaurar aquest mètode d’aprenentatge”, m’explicava la Maite en una conversa que vam mantenir ara ja fa gairebé un any i que hauria d’haver presenciat el senyor ministre.

Any rere any, curs rere curs tenim alguna sentència o recurs que qüestiona el nostre model educatiu. Un sistema que va instaurar-se amb la clara voluntat de difondre la nostra llengua, però sempre entesa com una eina de cohesió i integració dins la societat catalana. En una ciutat com Santa Coloma, on a principis dels 80 la majoria de famílies eren castellanoparlants, es va establir el català com a llengua vehicular a les escoles. Els pares, que entenien que aquella era una oportunitat perquè els seus fills aprenguessin català, van donar suport a un model d’èxit, com s’ha demostrat al llarg dels anys.

“El que ara, segons alguns partits, crea divisió, es va tirar endavant amb el consens de tota la comunitat educativa: pares, escoles i institucions”, em comentava la Maite amb el seu to enèrgic però pacient. Una mestra més que, envoltada de llibres i dossiers d’activitats i amb la música de fons d’un grup de nens jugant al pati de l’escola, m’assegurava que mai acatarà una sentència imposada per criteris polítics.

Doncs ja hi tornem a ser. Senyor Wert visiti les aules, els patis, els menjadors escolars i entengui, d’una vegada, quina és la realitat bilingüe que tenim a casa nostra. Parli amb els mestres i també amb els alumnes. Ells aprenen percentatges a les classes de matemàtiques però segur que hi busquen aplicacions lògiques i coherents. 25% de castellà diu el TSJC i el TS, 50% sol·liciten algunes famílies i un 100% de responsabilitat exigim els ciutadans.

Els tribunals poden invalidar el nostre sistema educatiu en català però els nostres alumnes continuen cantant, llegint i jugant en aquesta llengua. Els mestres, amb el suport de les famílies, treballen perquè els metges, polítics, arquitectes, pagesos, periodistes… de demà puguin comunicar-se en català, en castellà, en anglès, en alemany o en francès. I ho fan amb convenciment. Expliquen als seus estimats alumnes que la llengua és una eina de riquesa social, que hem de cuidar i estimar, que hem de valorar i respectar.

Gràcies Maite, Jaume, Roser, Júlia, Josep… i tots els professors que cada dia quan arribeu a l’escola o institut pronuncieu un “bon dia” amb un somriure d’orella a orella. Que feu classes de matemàtiques, ciències, música i llengua –catalana i castellana- i que treballeu perquè les picabaralles partidistes siguin només això, polèmiques polítiques que s’intenten resoldre amb criteris jurídics. Gràcies per omplir les pissarres de continguts savis i didàctics, per creure amb el nostre model lingüístic i esborrar les polítiques Wert. Gràcies i endavant, bon final de curs.