Vet aquí que anàvem enganyats. Jo també em pensava que això del Rato suposaria un abans i un després pel que fa al govern de corruptes que tenen instal·lat a Madrid. Em pensava que el P.P. quedaria més o menys tocat per la malifeta i que un o altre demanaria perdó, àdhuc, això ja entenc que en un raptus d’ eufòria, que algú del govern dimitiria. El propi Rajoy, en un primer moment va dir alguna cosa sobre si això podria portar algun problema al P.P. de cara que estem a les eleccions. Però no, els ideòlegs del partit han trobat la solució i passen a l’atac. Els seus dirigents treuen pit i van dient que això és una demostració que el P.P. està contra la corrupció i que tots som iguals davant de la llei. La tremenda de la de Cospedal, ha deixat caure que això és no res comparat amb el cas Pujol. El raonament és evident: el cas Pujol afecta tot el catalanisme en general, des de Prat de la Riba fins al nostres dies, procés independentista inclòs, mentre que això del Rato ha estat un fet aïllat del qual el P.P. i molt menys el govern, no se’n saben res, perquè és un assumpte particular, igual que el cas Bàrcenas, que tampoc té res a veure amb el P.P., l’operació Púnica que també és un cas aïllat protagonitzat per uns saltataulells als quals no coneix ningú, el cas Gürtel que només és cosa d’uns quants aprofitats que ja no militen al P.P. i anar fent. Han tornat a parlar de la poma podrida i de com la justícia i el Tribunal Constitucional i etc. Una cara més dura que el ferro.
