Freedom

…the right to tell people what they do not want to hear

Tinc amics que mai han tingut Facebook. D’altres que l’han tancat. D’altres que no parlen de la seva vida privada per telèfon. D’altres que capen el contingut dels correus electrònics. Ens espien, diuen.

Una dona va trobar instal·lat al seu vehicle un GPS de seguiment. No m’ho invento, va sortir en premsa, ara fa uns dies. La mateixa dona va concedir una entrevista a La Directa per explicar una denúncia que ja fa temps que ha dut a terme: un espia britànic va conviure-hi, sense que ella sabés de qui es tractava. Dos anys. Una relació falsa. Algú que regira la teva vida i les teves intencions amb tota impunitat.

Que qui és aquesta dona? Doncs una persona d’origen britànic vinculada a moviments antiglobalització i ecologistes –pel que ella mateixa diu a l’entrevista-. Un element subversiu, una contestatària. Si vols, una inconformista. Algú que té els ovaris d’aixecar la veu, vaja. Una persona en la qual algú ha cregut que calia invertir diners per control·lar-la.

Entenc que no se l’ha definit enlloc com a criminal, com a perillosa. Així, doncs, de fet, és encoratjador que a una activista li vulguin rastrejar el vehicle. Alguna cosa deu estar fent bé. Algú deu tenir por de la seva protesta, de la seva acció.

No sóc partidària de les teories conspirativistes però reconec que, per a poder viure ximple i feliç, mai havia d’haver llegit 1984. Tinc la sensació que la ingent quantitat de dades que recopila la xarxa és tant o més impossible de rastrejar que la realitat palpable. A banda que, una vida anodina, penalment parlant, considero que no té cap mena d’interès per a ningú. I, per aquest motiu, acostumo a dir allò que, total, pel que hi trobaran…!

Però, de vegades, m’agrada criticar. Dubtar. Contestar. Protestar. Potser algun dia també em guanyaré un GPS. Com que darrerament, en aquest país, sembla que anem tirant enrere, aquesta tendència a l’ordre i al control fa joc amb tot plegat. Vull dir, no desentona. Però no per això és menys denunciable.

Em sembla que vam quedar que aquí cadascú pensava el que li donava la gana. I que, a més, si volia ho deia. O ho dibuixava. I que ens era igual, què era. Perquè representa que som més enllà de la modernitat i que ja ens hem fet nostres totes aquelles frases maques (tot i que no estigui d’acord amb el que penses, donaria la vida perquè ho poguessis dir) i hem fet bandera en cada campanya electoral de tota aquella ideologia llibertària.

Quan algú, alguna institució, un grup (un ull sense rostre, anava a escriure), proposa (per)seguir una ciutadana gratuïtament, ens estem saltant els principis que formen un estat de dret. Un estat en el qual els drets humans i les llibertats individuals estan per damunt del poder del mateix estat. I consti que Snowden ja ens va ensenyar que això no es limita a un isolat GPS.