Quan comença el viatge? Quan mires el mapa i decideixes? Quan compres el bitllet? Quan embarques? O quan respires l’olor diferent que fa el destí?

Viatgem amb diferents objectius i de maneres dispars. Uns, han de complir expectatives. Corre, que hem de veure món. Tots els detalls, totes les recomanacions. Un pla per dies i per hores; un no parar. Altres, allargassen el temps de vacances. Baixen a l’andana, disculpi, coneix algú que llogui una habitació…? Avui potser podrien estirar-se en aquest parc… Entre penjar selfies de cada cantonada i enviar una postal com a tota comunicació hi va un món.

Encara que n’hi hagi que només ho facin per poder-ho explicar, per fer enveja, per a l’àlbum; sigui quina sigui la motivació, viatjar implica sortir de la zona de confort. I això vol dir repte. Ergo, aprenentatge, creixement.

És igual si vas lluny o a prop. Un dels primers viatges que vaig fer sola va ser a Berga. Un esperit poc aventurer, diràs. En canvi el recordo com una gran cosa. La distància física no és important. És a la mida del que necessites. Podria fer-te espavilar més una travessa de dos dies amb motxilla per Navarra que un safari d’agència.

Omplir una bossa amb quatre coses i deixar casa. Viure amb menys, anar on no tens res. Trencar la quotidianitat. Transformar-te, volgudament, en vulnerable. Fixa-t’hi: a la majoria, de fet, això ens estimula. Tot i la vida aclofollada que portem, ho desitgem.

Em volia fer discutir un amic sobre la sostenibilitat del viatge, la necessitat induïda de fer vacances i de “consumir” altres indrets. Cadascú que sigui conseqüent amb allò que li pertoca. Viatjar em sembla un moviment més intern que extern.

Atrevir-te a menjar una raresa o a confiar amb el guia infantil de carrer són lliçons que, a banda de fer-nos evident com som nosaltres mateixos, ens donen l’oportunitat de ser diferents. I, una vegada ja has fet servir aquest mecanisme d’actuació, potser més valent, estrany a tu mateixa, què t’impedeix tornar-lo a aplicar? A la feina, amb la canalla, amb ell.

Perquè quan s’acaba, el viatge? Quan aterres? Quan has tret l’últim souvenir de la maleta? El dia que deixaràs de parlar-ne?

 

Ens veiem a la tornada.

Arboló Monell

Punt i coma

Compartir
Publicat per
Arboló Monell

Missatges recents

Connecta Lleida Pirineus: Les escoles i llars d’infants de Balaguer visiten les patgesses reials

Albaflor, Ditsdeseda i Dolldargent han tingut aquesta setmana unes visites molt especials. Les llars d’infants…

3 hores fa

El Consistori s’uneix en defensa de l’Escola Gaspar de Portolà

La sessió plenària d’aquest mes de desembre ha tornat a començar amb un minut de…

4 hores fa

Programa Social-Ment 32: El Gran Recapte d’Aliments mobilitza Balaguer

La nova jornada del Gran Recapte d’Aliments es va dur a terme arreu de Catalunya,…

4 hores fa

Convocat el IV Premi comarcal de treballs de recerca “Noguera Recerca”

El Centre de Recursos Pedagògics del Servei Educatiu de la Noguera ha convocat el IV…

5 hores fa

Connecta Lleida Pirineus: Balaguer es prepara per a la Copa Catalunya de Ciclocròs

Balaguer es prepara per viure un important cap de setmana sobre rodes. La capital de…

5 hores fa

CONNECTA LLEIDA PIRINEUS 18/12/2025

Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…

6 hores fa

Aquest lloc web utilitza cookies.