Fora

Quan comença el viatge? Quan mires el mapa i decideixes? Quan compres el bitllet? Quan embarques? O quan respires l’olor diferent que fa el destí?

Viatgem amb diferents objectius i de maneres dispars. Uns, han de complir expectatives. Corre, que hem de veure món. Tots els detalls, totes les recomanacions. Un pla per dies i per hores; un no parar. Altres, allargassen el temps de vacances. Baixen a l’andana, disculpi, coneix algú que llogui una habitació…? Avui potser podrien estirar-se en aquest parc… Entre penjar selfies de cada cantonada i enviar una postal com a tota comunicació hi va un món.

Encara que n’hi hagi que només ho facin per poder-ho explicar, per fer enveja, per a l’àlbum; sigui quina sigui la motivació, viatjar implica sortir de la zona de confort. I això vol dir repte. Ergo, aprenentatge, creixement.

És igual si vas lluny o a prop. Un dels primers viatges que vaig fer sola va ser a Berga. Un esperit poc aventurer, diràs. En canvi el recordo com una gran cosa. La distància física no és important. És a la mida del que necessites. Podria fer-te espavilar més una travessa de dos dies amb motxilla per Navarra que un safari d’agència.

Omplir una bossa amb quatre coses i deixar casa. Viure amb menys, anar on no tens res. Trencar la quotidianitat. Transformar-te, volgudament, en vulnerable. Fixa-t’hi: a la majoria, de fet, això ens estimula. Tot i la vida aclofollada que portem, ho desitgem.

Em volia fer discutir un amic sobre la sostenibilitat del viatge, la necessitat induïda de fer vacances i de “consumir” altres indrets. Cadascú que sigui conseqüent amb allò que li pertoca. Viatjar em sembla un moviment més intern que extern.

Atrevir-te a menjar una raresa o a confiar amb el guia infantil de carrer són lliçons que, a banda de fer-nos evident com som nosaltres mateixos, ens donen l’oportunitat de ser diferents. I, una vegada ja has fet servir aquest mecanisme d’actuació, potser més valent, estrany a tu mateixa, què t’impedeix tornar-lo a aplicar? A la feina, amb la canalla, amb ell.

Perquè quan s’acaba, el viatge? Quan aterres? Quan has tret l’últim souvenir de la maleta? El dia que deixaràs de parlar-ne?

 

Ens veiem a la tornada.