Filibusters

Tenim difícil l’assumpte de l’art perquè ara com ara l’únic tema de conversa és la caverna, la claveguera, el que ha dit aquell i el que ha contestat l’altre. No sembla que hi hagi molt més.

Aquests dies serem testimonis d’una nova tombarella, una nova demostració del que se’n diu el “filibusterisme polític”.

Consisteix a impedir que una llei pugui ser tramitada  a còpia de presentar recursos, esmenes i torns de paraules. Es tracta d’atacar la llei entrebancant els tràmits. Es allò dels pals a les rodes.

El pare de la criatura va ser Marc Porci Cató Salonià, més conegut com Cató el Jove que es va demostrar capaç de parlar durant hores per frenar les iniciatives de Juli César.

El P.P. al Senat, com que té majoria, està fent mans i mànigues per retardar l’aprovació de la llei d’Amnistia. Trenta dies més diu que la podran prorrogar. Naturalment vesteixen el seu filibusterisme amb tot de paraules ben sonants però no hi ha molt més. Es  mostren contents amb el que estan fent,  alegres i riallers.

No ens estranya molt perquè estan portant a terme exactament allò que s’espera d’ells. Vivaspaña es diu la cançó.

A casa nostra  ja estan fetes les llistes i  aviat començarem la brega electoral.

De moment diu que en no haver-se aprovat els pressupostos tindrem una sèrie de problemes per manca de diners. Es possible.

No ens cal patir però, perquè els més llestos ja saben qui és el culpable de tot i ens ho diran vàries vegades abans del 12 de maig.

Sort en tenim d’ells.

Salut i república