Un estudi encomanat per la Diputació data al segle VIII l’origen del castell d’Alòs de Balaguer

Arran de la redacció del ‘Projecte de consolidacions estructurals urgents i excavacions arqueològiques al castell d’Alòs de Balaguer’, l’octubre de 2017, per part del Servei d’Arquitectura de la Diputació de Lleida, uns estudis posteriors, encomanats per la mateixa institució al laboratori Beta Analytic de Miami (Florida), i dirigits per l’arquitecte i professor de la UPC, Jordi Morros, han descobert que la construcció del castell d’Alòs de Balaguer va començar al segle VIII, concretament cap a l’any 730 (fa uns 1.220 anys, prenent com a present de calibratge l’any 1950).

El revelador estudi de datació s’ha fet per radiocarboni (carboni 14), partint de les mostres de fusta extretes dels murs del castell que han permès establir unes referències cronològiques aproximades més precises de les seves etapes constructives inicials; la qual cosa ha permès fer una revisió cronològica constructiva que situa el castell d’Alòs de Balaguer com un dels monuments defensius més antics conservats a Catalunya, i com una possible fortificació islàmica o carolíngia.

Concretament, es van agafar mostres de fusta del contrafort nord-oest, que van resultar haver estat tallades entorn del segle IX, cap al 810 dC (fa uns 1140 anys, prenent com a present de calibratge l’any 1950), mentre que en el cas de la mostra de fusta del mur de la torre, va ser tallada entorn del segle VIII, cap al 730 dC.

En ambdós casos, la fusta pertany a una solució constructiva d’encadenament dels murs amb elements de fusta que és d’influència islàmica o carolíngia. Un estudi del laboratori INCAFUST de Lleida assenyala que l’espècie de fusta analitzada és roure, cosa que explica la seva durabilitat.

La identificació d’aquestes referències cronològiques implica un canvi important en la valoració de l’antiguitat del monument –que es pressuposava que datava del segle XI–, així com en la interpretació de l’organització del territori de la Noguera al voltant dels segles VIII i X.