Estem a l’aguait

La cosa s’està embolicant. L’España profunda es manifesta cada dia amb més força.

La vella guàrdia socialista ja està insultant el Sànchez amb una eufòria desconeguda fins al moment. Han arribat a demanar la seva expulsió del Gobierno exigint un pacte amb el PP per tal d’assegurar la sagrada continuïtat de la unitat nacional i del règim de 78.

Semblen convençuts que qualsevol entesa amb els independentistes suposarà la desaparició d’España.

Per il·lustrar la feta només ha faltat la ridícula sessió dels auriculars. Ha estat una mostra molt evident del que la majoria de parlamentaris entén per estat plurinacional i plurilingüe. Bona part de la dreta dura estava ofesa pel fet que es parlés alguna cosa més que el castellà. Els més rucs de la casa van tornar despectivament els auriculars dient que era un invent per incrementar l’odi.

Es a dir que la possibilitat de saber què està dient algú que no parla castellà   és una incitació a l’odi. Increïble, francament.

Els partits independentistes segueixen embrancats en la seva lluita per demostrar qui és el més independentista. També és un espectacle de tercera fila.

Vaig llegir que els catalans no som independents perquè no volem. De vegades sembla cert. No hem estat capaços de dissenyar un únic camí i seguir-lo decididament.

En comptes d’això llegim proclames d’alguns exaltats que segurament no viuen entre nosaltres i demanen, cal pensar que amb tota la bona intenció, coses impossibles.

Caldrà estar a l’aguait  i vigilar l’enemic.

Salut i república