Espanya i Europa

Felipe Sesto, el preparat, va anar a Brussel·les, invitat per un o altre i va dir unes paraules, un alegre discurs. Va parlar com a representant de no sé ben bé què, perquè ja m’explicaràs quina credibilitat democràtica o parlamentària pot tenir l’hereu d’una monarquia imposada per un dictador feixista ara fa 40 anys mal comptats. Ni tradició, ni història, ni res, no ens enganyem.Però tothom fa el seu paper, aplaudeix, felicita i dóna la mà cordialment. No res, tot plegat.

El tema estrella va ser la unitat d’Espanya. Va dir quatre obvietats sobre Europa i Espanya i, sobretot, va advertir els catalans que Espanya és “una, grande y libre”, per si hi havia algun dubte.  Va garantir que Espanya seguirà sent un espai tranquil i mansuet on les grans multinacionals podran seguir fent els seus negocis. El Preparat es va esforçar a deixar-ho ben clar. Tota la premsa espanyola se n’ha fet ressò i ha aplaudit cordialment  les paraules del seu rei.

Tampoc no et pensis que em va decebre el discurs. Em va semblar molt bé. Espanya és una i Catalunya és una altra. Res a dir. Correcte.

També em va agradar la resposta o afegit de l’Hollande quan va dir que “el nacionalisme és la guerra” perquè suposo que es referia al nacionalisme francès i, de pas, potser, al nacionalisme espanyol que tant de mal han fet, un i altre, a tantes nacions de tot el món. Potser sí que ha vist que ja comença a ser hora de rectificar i de demanar perdó.

No n’estic segur, però igual van per aquí les coses, no?