Escalfant la tardor

La cosa es va escalfant. Els del temps no sé ben bé què diuen, perquè una mica m’és igual. Si tinc fred em poso una jaqueta que tinc i si fa calor me la trec i no hi ha més.  Però la cosa es va escalfant.

Declaracions d’imputats per posar unes urnes, concentracions de gent als carrers donant suport als imputats, els del PSC (si encara existeix) fent la jugada del caragol o la de l’estruç.

Gent a Madrid que ha començat a fer bé els números de les darreres eleccions. Lo pobre Rivera que me’l porten de plató en plató com si fos la Belén Esteban. El ministre Margallo enviant al psiquiatre a qui diu que el vot a l’estranger va ser una tupinada monumental,

El traficant d’armes, perdó, el venedor d’armes Sr. Morenés rematant les últimes comandes del Glorioso Ejército i embutxacant-se les comissions corresponents.

En fi, que no cal dir molt més, serà una tardor calenta i fins al 20 de desembre en veurem de tots colors.

Em sorprèn, però, que moltes enquestes encara diuen que guanyarà el P.P., no per majoria però que guanyarà. Ho tornaré a dir per si no va quedar clar, però si guanya el P.P. serà la demostració que Espanya és un país d’acollonits. D’esclaus acollonits.

Els poders fàctics, premsa i televisió, malden per mirar si ajunten els Ciutadanos amb el P.P. o amb el PSOE. Ja veus l’alternativa.

Ells segueixen parlant de la unitat d’Espanya i ja es va veure qui defensava la unitat d’Espanya l’altre dia a Barcelona. Una cosa tremenda.  Vergonya fan.

Sort que nosaltres marxem.