Un diumenge qualsevol

Hola, em dic Carbó, i des den ben petit, ho veig tot força negre. Potser, en part, és degut a que sempre he intentat planificar les coses i que res em desviés de fer-les finalment. És un joc que, donada la meva patologia, se’m dóna força bé, doncs no hi han massa circumstàncies noves que em puguin distreure del camí, quan ni vergonyes ni temors de cap tipus juguen cap paper. Per tant, els que em cremen són els obstacles de força major, perquè per molt malalt que estigui, caminar sobre l’aigua o volar entre els núvols, encara no ho sé fer. Per això aquesta setmana de tanta rellevància, aquest joc adquireix un caràcter molt temptador; podré fer el 9N tot el què tinc pensat fer ?

Mancat de por i ridícul, no tinc perquè esperar el què dirà cap tribunal de cap tipus. Però mancat de por i ridícul, tampoc tinc perquè amagar-vos que una de les coses que faré diumenge, és NO donar el meu vot.

Diumenge em llevaré tard i amb poca energia, com qualsevol altre diumenge en que no hi ha eleccions. No engegaré la radio ni miraré la tele perquè enlloc hi haurà ningú debatent sobre res que faci història o defensi els meus drets. Quan m’hagi dutxat i esmorzat, agafaré uns fulls que m’he imprès on hi ha dos preguntes que en cap cas signifiquen res. Posaré una creu en alguna de les caselles, com aquell qui prova la tinta d’un bolígraf, per saber si va bé.

Suposo que després aniré a donar un tomb pel carrer. He sentit que l’institut de Balaguer fa jornada de portes obertes, i jo no hi he entrat mai a fer safareig. Potser m’hi passo aquesta vegada, perquè qui sap si hi haurà ambient. Si és així m’hi estaré una bona estona, perquè segur que hi ha converses intranscendents, d’aquestes per passar el temps. Si allí mateix tenen algun lloc on tirar paper, aprofitaré per llençar tot el què duc a sobre. Sempre vaig carregat de papers inútils, i aquell dia més. Segur que algú em dirà on ho puc fer, que si aquesta paperera, que si aquesta altra…, l’institut és un centre de control i ordre, potser fins i tot hi ha una paperera per cada carnet!

Com us deia, un diumenge com un altre, ni més ni menys.

I és que he sentit que l’institut de Balaguer no serà l’únic que obrirà les seves portes aquest diumenge vinent. Sembla que molts altres instituts, locals públics i edificis de tot arreu, han decidit fer més o menys el mateix. Això està bé, perquè així tothom oblida l’idea d’unes votacions prohibides i Madrid està content, mentre tots els catalans acudim a centres cívics i com a màxim, reciclem.

Si aquests de Madrid, ben bé no es poden queixar per res. Ens fumen patacades per tot arreu, i nosaltres no només les encaixem sinó que a més a més, ho celebrem amb mostres de civisme i cultura. Si fins i tot diuen que tot el paper que es tirarà aquell dia, el recolliran uns voluntaris, encantats de deixar-ho tot net ! És ben obvi doncs que en un país com aquest, tant obedient i mans, cap feixista passat de moda o tribunal inquisitiu s’hauria de sentir mai malament.