Els atemptats de París

Després dels atemptats de París s’han fet moltes declaracions de principis i una mica s’ha remenat tothom a la seva cadira.

Es va fer una manifestació molt important. La capçalera de la manifestació, era per cert, francament vomitiva.

Dirigents polítics que mantenen als seus països lluites aferrissades contra la premsa, els humoristes i tothom que gosa discrepar de la seva gestió, es manifestaven, alguns somrients, per la llibertat d’expressió.

Costa molt poc d’anar a una manifestació i fer-se unes fotos.

Una altra cosa és haver d’empassar-se els mitjans de comunicació quan parlen de corrupció, de drogues, de venda d’armes i d’altres negocis dels quals el govern no vol que se’n parli.

Però una mani es pot fer, clar que sí.  També s’ha vist que aquí ningú no és racista.

Tothom a favor dels pobres musulmans, dels pobres jueus i de les pobres minories en general.

M’ha agradat molt que algú ha dit: “No es pot matar en nom de Déu”. Em sembla correcte. No he sentit però: “No es pot governar en nom de Déu”, que em sembla també molt necessari de dir i de portar a la pràctica.

No es pot governar en nom de Déu, no es pot exigir que la gent visqui com al segle XIV perquè és la voluntat d’un tipus que no existeix.

Algú ho hauria de dir als països musulmans.

Es pot matar pel petroli, pel coltan, pels diamants o per l’aigua, però no per Déu. Al mateix preu es pot mantenir un règim dictatorial pel poder, pels diners o pel petroli, però no per Déu.

No ens enganyem.

També ho havia de dir algú.