El primer mapa de qualitat del cel nocturn destaca l’excepcional foscor del Montsec

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha publicat el mapa de qualitat del cel nocturn a Catalunya, que permet conèixer i comparar la qualitat de la foscor del cel en diferents indrets del país. El mapa ofereix per primera vegada de forma conjunta els resultats de les campanyes de mesuraments fetes entre el 2012 i el 2015 i està pensat tant pel públic general com pel tècnic.

Així, el visor del mapa ofereix dues formes de consulta. En primer lloc, es poden veure els graus de qualitat en funció d’una classificació qualitativa de fàcil comprensió. També es poden consultar els valors mitjans mesurats de brillantor del fons del cel, amb les dades més tècniques.

Perjudicis per al medi

Una mala qualitat del cel pertorba les condicions naturals del medi nocturn, afectant els ecosistemes i la biodiversitat, a banda de tenir conseqüències perjudicials per al medi ambient en general. Un bon indicador de la contaminació lumínica és la mesura de la brillantor del fons del cel, atribuïble a la radiació de fonts o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de l’atmosfera.

L’anàlisi d’un indret concret permet avaluar l’estat d’aquesta porció del cel estudiat, localitzar els focus de contaminació lumínica i determinar els espais menys afectats, amb la finalitat de preservar la foscor del cel nocturn.

Mesuraments dels espais naturals protegits

La campanya de mesuraments del 2015 ha permès fer el seguiment de l’evolució de la brillantor del cel nocturn als principals espais naturals protegits de Catalunya. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha comptat amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Noguera, el Parc Astronòmic del Montsec, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i el Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB).

• Serra del Montsec: El cel fosc d’aquesta zona continua sent de categoria excepcional, amb valors millors que 21,40 magnituds en algunes àrees i millor que 21 magnituds en la pràctica totalitat de zones no urbanes. Els mesuraments s’han ampliat cap a zones limítrofes a l’àmbit declarat Destinació Starlight, una qualificació turística que concedeix la Unesco a indrets amb bones condicions per a l’observació de les estrelles. Així, s’ha confirmat que els nuclis urbans interiors del Montsec no influeixen de manera rellevant en la qualitat del cel i que les majors amenaces provenen de nuclis fronterers (Balaguer i Tremp) i sobretot de Lleida i Barcelona.

Igualment, s’ha constatat la millora en alguns indrets respecte fa una dècada, gràcies a la substitució de les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi. També s’ha realitzat una prova pilot per implantar sensors automàtics que permetin disposar d’una xarxa de monitoratge de la qualitat del nocturn en un futur.

• Parcs Naturals de la Serra del Montsant, de l’Alt Pirineu, dels Ports i de l’Albera: Destaquen per una elevada qualitat del cel nocturn.

• Parcs Naturals dels Aiguamolls de l’Empordà, del Cap de Creus, de la Zona Volcànica de la Garrotxa, del Montseny i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: La campanya de mesuraments ha confirmat una gran variabilitat de la qualitat del cel nocturn en funció de la proximitat a nuclis urbans.

• Parc de Collserola: La proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona comporta una baixa qualitat del cel fosc.

Les properes campanyes de mesures inclouran un estudi més detallat de les zones amb més qualitat per tal de valorar el desenvolupament de possibles projectes de protecció o de millora. De fet, enguany ja s’estan estudiant amb profunditat les condicions de foscor del Parc Natural del Montsant per elaborar una proposta de protecció.