El dia de la marmota

Ja hi tornem a ser. Cadascú parla dels resultats de les eleccions segons les seves prèvies.

Hi ha una cosa clara, indiscutible i és que l’independentisme ha tornat a perdre. No analitzarem ara les causes, perquè no estan gens clares.

Som, segurament, els únics que hem perdut. La resta:  la dreta, l’extrema dreta i el Vivaspaña, han consolidat les seves opcions sense cap dubte. Encara no tiren coets, perquè necessitaran fer una sèrie de pactes, alguns contra natura per assegurar-se la investidura i la governabilitat de Catalunya.

També és cert que la governabilitat de Catalunya, se’ls importa un carall. Catalunya sencera se’ls importa un carall. Només cal mirar el desgavell de Rodalies. Una vergonya.

Encara sort que ni PSOE ni PP poden prescindir absolutament de Catalunya, per això diràs que ens van donant una mica de corda.

Mentre escric, estic escoltant  el tribut a Robert Jhonson de la Mccall Brothers Band. El blues negre reivindicatiu. M’han fet recordar  l’aforisme que diu “ Quan algú accepta la seva condició d’esclau és quan podem dir que és veritablement un esclau”.

Nosaltres volem la independència de Catalunya i la seguirem exigint.

Sabem que el nostre és també un país de sentiment, de cor, de lliri a la mà, de pandereta, de Messies i de cops d’efecte. Tanmateix tractarem de ser racionals i seguir endavant. El procés no s’ha acabat ni de bon tros

Si alguna cosa no necessita el Col·lectiu Llibertat, són lliçons gratuïtes. Sabem perfectament el pa que s’hi dona.

Seguirem dient que volem ser lliures. Tossudament.

Salut i república.