El costat bo

Cal mirar el costat bo de les coses.

Cada dia, les notícies que anem escoltant o llegint  per allò de la informació, tret d’alguna cosa de cultura i potser d’esports, no ens aporten cap mena de benestar.

A totes les històries que ja coneixíem podem sumar el desgavell de la pesta porcina, les activitats sexuals d’alguns polítics i la militància pro-espanyola de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta setmana ha estat marcada pel Tribunal mega-supremo i la sentència redactada que serà lectura obligatòria a les facultats de dret de mig món.

Es una prova palmària de com, segons quin tribunal, es pot passar per baix cama tota la jurisprudència d’un país.

No han pogut demostrar que la filtració la va fer el Fiscal General, però igualment el condemnen. No es fan vergonya de res.

Alguns experts ja han anunciat que ha estat un frau de primer ordre i que la Justícia Espanyola (manipuladora) ha quedat en evidència. Cap problema, però.

Aquests de la penya suprema es repartiran algunes medalles i els més llestos faran un llibre explicant el seu amor a la pàtria.

Com que tenen tota la caverna a favor trauran al carrer els seus palmeros i mariachis  i aquí no haurà passat res.

Nosaltres seguirem vigilant de no dir-ne alguna de grossa i tal dia farà un any.

El Sr. Illa, President, que fa tota la cara del funcionari perfecte, segueix fent de lacai del govern espanyol i potenciant el castellà que tothom sap que està tan amenaçat a Catalunya.

En fi, no podem fer més.

Ho tenim tot de cara.