El carro i el pedregar

Es una sensació, naturalment. No hi ha cap prova científica que ens ajudi a certificar-ho. Es una sensació.

El Pau Juvillà, ha deixat de ser diputat i ningú sap encara com va anar. La una diu que havia enviat un  document demanant una desobediència solidària, l’altra diu que no han rebut res.

El Molt Honorable president fa una conferència i diu que vol la independència, hi ha gent que diu que ja no parla d’independència, les forces de l’ordre li han dit que s’està jugant el càrrec. Es igual: diu que ja no en parla.

La Reforma laboral s’ha aprovat  gràcies a un diputat del P.P. d’una incompetència manifesta.. El seu partit havia preparat el Tamayazo amb dos diputats navarresos i llavors va aquest linx i s’equivoca dues vegades consecutives, com un babau.

Als Autònoms els han preparat una reforma que els deixarà plans com una xapa. Diu que quan es jubilaran, ja es podran apuntar directament a Càritas. Però no sembla que hagi de passar res.

La policia reconeix públicament que un 82 % dels seus agents no saben escriure correctament. Tampoc no passa res perquè a última hora els únics que han de saber castellà són els xiquets catalans.

España ha baixat de “democràcia plena a defectuosa” gràcies a la seva justícia manipuladora.

Insistiré, però, que és una sensació de què alguna cosa està fallant o a punt de fer-ho.

A la resta del món, tampoc et pensis que la cosa va molt més bé.

Ens queda el petit consol de saber que nosaltres seguim ací.

Tossudament. Per la independència.

Salut i república.