Sortir-se’n

Reclòs a casa, el món es torna petit. Però, allà a fora, l’univers segueix expandint-se indefinidament, posant en evidència la cada cop més insignificant dimensiódelsexemplars de l’espècie humana. Aquests dies hem tornat a la nostra minúscula mesura real. Perquè som això: un bri d’herba en una selva universal, una agulla en un paller sideral, un àtom en un sistema il·limitat de matèria i antimatèria, un impuls d’energia còsmica que ha quedat atrapat entre quatre parets.

«No heu de sortir», ens diuen. Quedeu-vos a casa. Al carrer, la policia i l’exèrcit s’entrenen per a la societat distòpica que està a punt d’arribar. Aquest món de ciutadans desinformats i aborregats, que hem lliurat gratuïtament la nostra ciutadania i la nostra identitat a les intel·ligències artificials; que, a canvi de comoditat, ens hem convertit en clients globals, geolocalitzats, amb dificultats creixents per tenir ingressos estables, atrapats en un toc de queda indefinit; on, amb el pretext del virus, uns operaris desinfecten els carrers perquè semblin nets i segurs quan, passada la pandèmia,estrenem aquesta nova era hipergregària i estèril que els negociants estaven esperant.

Si fem cas als optimistes, d’aquesta n’hauríem de sortir més forts. Però, encara que ens sembli difícil de capir, aquest «nosaltres» no ens inclou com a individus, sinó com a massa informe. Ens volen sans i preparats per a consumir, fins i tot per sobre de les nostres possibilitats, com ja van ensenyar-nos abans de la crisi anterior. Només així, amb una clientela forta, endeutada, inconscient, entrenada i entregada al consum, desinformada i sense interès pel coneixement, amb els  drets civils retallats, els qui tenen el poder real poden encarar amb garanties d’un cert creixement aquesta última i decadent etapa de l’espècie humana tal com l’havíem conegut. A partir d’aquí, vés a saber. Allà a fora, l’univers se seguirà expandint, però aquí, a ran de terra, el creixement arribarà al límit que permetin els recursos del planeta. Després, a la merda tot.

Per pura selecció natural, potser ara com ara en sortirem més forts. La força té a veure amb el físic, però la fermesa va amb el caràcter. Em temo que, per sortir-nos-en amb una certa elegància, d’ara en endavant, haurem de ser extraordinàriament ferms. Si ens en sortim, seràtot un èxit.

(Photo by Markus Spiske on Unsplash)