El Testaccio

El Monte dei Cocci (Pujol dels Testos) o Testaccio (en llatí tĕstum significa argila) és un pujol artificial de padellassos de terrissa de trenta-cinc metres d’alçada que es troba al districte XX de la ciutat de Roma. Està ubicat a tocar del riu Tíber a l’indret de l’Emporium, l’antic port fluvial per on entraven els vaixells de provisions a la capital de l’imperi romà. Els fragments de ceràmica provenien de 26 milions d’àmfores d’oli que van ser transportades a Roma principalment des de la Bètica, Trípoli i la Gàl•lia, entre els segles I i II dC.

Les àmfores arribaven al port, se’n buidava el contingut i es traslladaven amb animals de càrrega fins al Mons Testacceus, on es trencaven en trossos i aquests es dipositaven ordenadament, barrejats amb calç per evitar la fermentació i les males olors.El resultat és una estructura triangular elevada amb terrasses i murs de retenció també apariats amb trossos de ceràmica i que actualment està coberta de vegetació. L’explicació d’aquest abocador de terrissa és econòmica ja que, pel que sembla, era massa costós rentar els recipients i enviar-los de retorn als ports d’origen.

Ramon Solsona ubica la novel•la Les hores detingudes (1993, Quaderns Crema) al Testaccio i a les ruïnes d’Òstia Antica. La història és un exercici d’evocació per part d’un jove vidu, de les hores compartides amb la seva esposa en aquests dos paratges italians. No us faré l’espòiler, tot i que la trama de la novel•la reposa no tant en el què passarà ―la mort de la dona― sinó quan i de quina manera. El que sí que us puc dir és que es tracta d’una història amb una estructura fragmentària, confegida a través de la veu i la visió de diversos personatges i que un dels motius principals del marit és reconstruir la relació amb la seva dona a partir dels trossets de record i de memòria que en conserva quatre anys després de la seva mort. El Testacció esdevé així una metàfora ―el correlat objectiu, de fet― d’aquest munt de records amuntegats al cap del temps.

Si teniu previst anar a Roma properament, us recomano dues coses. La primera és que, abans, llegiu aquesta magnífica novel•la de Ramon Solsona; i, la segona, que no perdeu l’oportunitat de visitar el Testacció i les ruïnes d’Òstia Antica. Que tingueu molt bon estiu!