Diguem no a la violència

He llegit que estem vivint en un societat profundament violenta

Parlo de la nostra, sense guerres, sense bombes, amb bones paraules i debats televisius on els candidats d’uns i altres partits ens prometen pau i tranquil·litat.

Diu que la nostra és una societat amb abundància de violència contra la dona, contra les persones majors, violència sexual contra xiquets i xiquetes,  assetjament escolar, violència en el lloc de treball,  violència econòmica, racisme, violència contra l’ecosistema, contra els pobres, els diferents, les altres cultures i etc. Un festival quer tenim muntat.

I això que nosaltres som els bons. Ni t’explico com està el tema en altres països on la misèria és una amenaça perfectament present, habitual i familiar des de sempre. No posaré exemples perquè són notoris i perfectament coneguts.

Tornant a la nostra societat, ja denunciàvem la setmana passada l’ús d’un vocabulari ofensiu, destinat a humiliar el rival polític i la seva família. Es una pena francament,  però no hi ha més. Ens han acostumat i punt.

 Què podem fer nosaltres? Ben poca cosa: saludar-nos amablement, dir-nos alguna paraula afectuosa i endavant  (tampoc no molt a veure si semblarem uns tòtils somrient a tort i a dret.)

Si mai topem amb una colla de violents, val també si ens els trobem al facebook, o al whatsapp, mantenim  un posat lleugerament distant perquè  solen ser  gent sense  gaires recursos intel·lectuals i adéu-siau.

Amb el somriure i amb bona cara, educadament, nosaltres anem cap a la independència.

Salut i república.