Desperta ferro

Encarem una setmana que pràcticament serà festiva.

El diumenge 23 Sant Jordi, dia del llibre, de la literatura, dels enamorats, de la rosa i de la primavera en general.

Aquest any potser caldrà retocar alguns refranys o dites tradicionals. Ens havien dit que a l’abril cada gota val per mil, ara haurem de dir que val per deu mil, o més.

El canvi climàtic s’acabarà imposant.

La Generalitat havia posat en marxa un pla per a gestionar els episodis de sequera a les conques internes de Catalunya. La lleial oposició, com és natural, es va posicionar en contra. Perquè no els havien consultat, perquè era massa d’hora o perquè  era massa tard. Es igual. Es tracta de marcar paquetet.

Com el benemèrit senyor Borbó que, després de passar per Londres a veure un partit de futbol,  ha tornat a Galícia per participar en unes proves esportives.

Ha tornat tranquil perquè  els múltiples casos que tenia pendents amb la justícia, han quedat arxivats, els diversos tribunals suprems li han demanat perdó per les molèsties i endavant que fa baixada.

De pas ha dit que traslladarà el seu domicili fiscal fora d’Espanya i que no pensa pagar ni un euro, perquè li calen molt diners per mantenir la penya de gorristes (nets i netes) que si li volen agregar.

Això és un rei exemplar. I el Pablo Hasèl a la presó per haver-ho dit.

Com que s’atansen eleccions ja estan tots esmolant les destrals per enfrontar-se democràticament uns i altres.

Nosaltres, per si hi havia algun dubte, seguirem exigint la independència.

Per Sant Jordi, desperta ferro.

Salut i república