Avui diràs que estic més content que habitualment. La jornada de diumenge 9 serà de les difícils d’oblidar. Va ser una manifestació de potència de primer nivell. Com que ja s’han dit tots els números i s’han fet tots els càlculs, no caldrà insistir. Un èxit com una casa i qui no ho vulgui entendre que s’ho faci mirar. Ho dic perquè des de l’España profunda han volgut fer algunes lectures francament còmiques. El propi Rajoy un dels estadistes més conspicus de la història ha dit que “la votació del diumenge demostra que hi ha més catalans que independentistes”. Té el seu mèrit, no? No sé com es pot ser tan ruc i no fer-se una mica de vergonya. S’ha tornat a mostrar obert al diàleg sempre que no se’n parli del que volem parlar nosaltres. Un altre gest de clarividència política. En el resum, que sembla que a España segueixen capficats amb la seva voluntat de fer de la Sagrada Constitución un mur impenetrable, altíssim. Ja s’ho faran. Crec que el camí cap a la independència està més clar que mai i que ara sí que no ho poden parar de cap de les maneres. Ja poden anar jugant amb els tants per cents i es poden anar inventant casos de votacions múltiples i comèdies diverses. Es evident que si algú va enganyar els voluntaris de les taules de votació, va ser ell el trampós, no pas la gent que l’atenia. De xoriços n’hi ha a totes bandes i a can P.P. en saben molt d’això. No sé com arribarem a la independència, si serà en tres mesos o en un any, però arribarem segur. Va, que ja ho tenim.
