Defugim el pessimisme

Aquest dilluns, llegint l’article del periodista Antoni Bassas al diari Ara, vaig decidir que avui calia parlar dels joves estudiants que han fet aquest mes de juny la selectivitat. Bassas demanava a aquests nois i noies que no es deixin endur per cap tipus de pessimisme i que ignorin frases com “tot està molt malament”. Potser negar-ho rotundament seria del tot inoportú però sí que cal matissar, i molt, aquesta sentència.

És evident que els estudiants que al setembre iniciaran un nou camí a la universitat només han de mostrar-se esperançats i motivats. Aquesta és la millor actitud per afrontar els anys universitaris. Intentar descobrir o redescobrir que mai es deixa d’aprendre, que cada dia apareixen nous interessos o oportunitats i que el més important és que t’ompli allò que fas.

Formar-se transversalment, paraula ara força utilitzada en diferents àmbits. Sí, transversalment. Cal posar-se sempre unes ulleres ben diàfanes ja que són les que et permeten mirar el món amb ulls analítics. Tancar-se en banda i només preocupar-se per un sol camp d’estudi no té sentit en una societat heterogènia en la qual cal unir tots els coneixements.

La universitat és un petit hàbitat en el qual s’entrellacen les actituds i aptituds i on coneixes companys i companyes que, de ben segur, formaran part del teu cercle professional i d’amistats. T’adones que la vida és un relat que s’explica a través, entre d’altres coses, de les decisions que prens i les que no arribes a escollir. Els economistes en diuen cost d’oportunitats, doncs sí. Decidir, decidir i decidir. Fer una cosa significa, sovint, deixar de fer-ne una altra. Tancar un petit calaix és treballar per poder obrir-ne un de nou. Això implica ser conseqüent amb els propis actes i aconseguir que la determinació t’enforteixi com a individu. Per tant, no és senzill afrontar aquest pessimisme però no deixem que ens ennuvoli.

Espero que aquests nois que començaran al setembre els seus estudis universitaris ho facin amb aquesta il·lusió que caracteritza, normalment, a les generacions més joves. Tinc un professor que sempre em diu: defensa les teves idees i no deixis que ningú rebaixi les teves expectatives per ser feliç. És difícil interioritzar lemes com aquest. Bé, MOLT difícil però cal potser, com a mínim, intentar-ho.

Per això, tots hauríem d’aprofitar l’estiu per fer autocrítica, renovar energies i ventilar allò que no ens convenç. Durant aquests mesos de calor sembla que canviï el ritme de les hores i és bo que sigui així. Entre gelat i gelat, dediquem uns segons a pensar en aquelles coses que fem, de forma totalment rutinària, durant tot l’any. Cal que renovem les ulleres que ens ajuden a veure el nostre petit terreny de joc? Sóc coherent amb tot allò que faig? Fem-nos aquestes preguntes i intentem defugir d’aquelles sentències que no ens conduiran cap al camí encertat. Busquem les persones i coneixements que, sense ser-ne conscients, ens dibuixen un bon somriure d’orella a orella