Defensant la terra

Han estat uns dies molt intensos amb el camperolat manifestant la seva disconformitat amb el que està passant al camp. Han agafat els seus tractors i han marxat sobre Barcelona i sobre Madrid per tal de deixar clar que alguna cosa s’està fent malament.

El camp català té molt problemes. A banda de l’exagerat augment de la burocràcia, hi ha la competència d’altres països on no es demanen tants controls com es demanen a Europa i per això després surt més barat portar taronges de Sudàfrica  o d’Egipte  que portar-les de València. Vejats miracle.

No està gens clar per què els pagesos permeten  els intermediaris que no se sap ben bé qui són però que en efecte existeixen.

Un altre del problemes del camp, potser derivat dels anteriors, és la manca de relleu generacional. Molts conreus s’abandonen simplement perquè no hi ha joves que s’hi vulguin dedicar. El jovent entén que és millor ser funcionari de l’administració que ser pagès. Vet aquí  un bon problema.

El problema fonamental, però, i potser l’únic,  és que mentre el capital, els diners, siguin l’única llei, l’únic Déu Pare respectat i seguit en tot el món no hi tenim res a pelar.

Hem de seguir lluitant, però, i una de les poques coses que podem fer és  mirar les etiquetes del que comprem i comprovar que no siguin productes de gaire lluny. Si no, anem de cara a les macrogranges i els monocultius en mans de grans empreses multinacionals. Misèria rai.

Se sap que el problema afecta tota la pagesia de l’Europa occidental però quan serem independents ens anirà millor.

Visca la terra.

Salut i república.