De l’honor

Hi ha gent que té l’honor en llocs ben pintorescos.

Hem sentit tota mena de bestiesa parlant de l’honor i la reputació. La literatura en va plena d’exemples  i casos  variats, a tal punt  que ja no se sap ben bé  què és l’honor ni com és que es pot ofendre  tant segons quina delicada epidermis.

Ara  hi ha qui s’ha ofès molt perquè en un programa d’humor, han fet unes gracietes irreverents contra una de les múltiples mares de Déu, de les escampades per la geografia ibèrica.

Ves què s’esperaven si era una programa còmic. Res, tots denunciats i tots cap al jutjat.

Diu que la caverna s’ha afegit al rebombori perquè el programa era català i ja se sap que contra Catalunya qualsevol excusa és bona per atacar.

Han acusat la Generalitat d’ofendre l’honor d’Andalusia en general.

 Els de la fira d’abril a Barcelona, han amenaçat amb no celebrar res, de tan enrabiats que estan. Suposem que no tant, però, com per  renunciar a les múltiples i generoses subvencions que reben uns quants, perquè una cosa és l’honor i la mare de Déu i una altra són els calés.  No barregem.

Aprofitant l’avinentesa, la caverna farà  alguna crida a la unitat de la pàtria, la sagrada constitución, la llei mordassa,  la necessitat d’una mà, dura i única per posar ordre, i un 155  permanent per evitar noves injúries.

Tampoc ens sorprendrà si algun partit català, ara a l’oposició, demana el cap del President de la Generalitat, per la seva poca sensibilitat democràtica.

De cara a les eleccions, encara en vorem de més grosses.