De les llistes

El tema de les llistes s’està embolicant una mica.

Ara resulta que si els partits independentistes no accepten, sense discussió, la proposta del Sr. Mas, és perquè són poc independentistes, poc responsables i no sé quines coses més.

Sembla que la gran idea del Molt Honorable, és l’única digna de ser tinguda en compte.

Naturalment, bona part dels tertulians del país, sobretot els que mai han estat independentistes, estan a favor de la proposta presidencial i fan mans i mànigues davant la sorpresa que algú no estigui plenament d’acord.

Mai tant, caram.

Parlen d’una llista unitària. Formada per qui?

Aquí l’element sorpresa. Si es parla d’una llista unitària, s’han de saber els noms i cognoms no dels quatre primers sinó tota la llista al complet. Si no, no val.

Ara recordo un ciutadà de Balaguer que ens va proposar de presentar-se ell de cap de llista a les municipals per ERC, amb una llista que ja tenia feta però que no ens podia dir.

Si t’ho creus com si no. Que ja la tenia feta però que no ens la podia dir.

Li vam dir que gràcies però que no. Que el mètode és un altre i molt diferent i que ja teníem candidat.

La llista unitària del President, s’assembla una mica a la proposta aquesta del balaguerí. “Jo faré la llista, ja us diré qui hi ha, confieu en mi. Si no confieu, és que no sou prou independentistes o no heu entès el clam del poble català que jo, per cert, sí que he entès i interpreto a la perfecció”.

Em sembla que no és el mètode, francament.

Però no vull discutir.