De la violència

Sospito que la violència i els violents són sempre els mateixos.

Són els mateixos que peguen a les dones i als xiquets, maltracten els vells, maten els jueus, els negres o els moros, maltracten els gossos, maten els aficionats de l’altre equip, violen les dones o els xiquets que els surten al pas i tenen acollonits immigrants i pobres en general.

Clar que cada expressió de violència té les seves característiques i particularitats, però crec que a la base hi ha el mateix desequilibri. No pas malaltia, que no vull excusar ningú, però hi ha la mateixa poca substància.

Algú que és capaç de matar el seu gos a bastonades, és capaç d’arribar a casa i pegar-li una pallissa a la dona sense gaires problemes i, de pas, si un dels fills li diu alguna cosa, també li pot pegar un parell de bufetades i trencar-li algun os i tot.

Torna a sortir de casa per anar-se’n al futbol i quan va amb els seus amics, ja pots comptar que al captaire que es troba dormint al banc del passeig, el farà caure d’una estrebada i si troben una dona  tampoc no se’n sortirà sense alguna demostració de qui mana aquí amb tocaments inclosos.

He llegit que actualment hi ha més violència que fa uns anys, perquè la nostra societat s’ha infantilitzat ridículament i tots plegats són (o som) una mica més imbècils que fa uns anys.

He llegit que a la base hi ha un lamentable complex d’inferioritat i una notable ràbia per la distància entre el que ens havien promès, especialment el capitalisme, i el que tenim.

És molt possible.