De la Diada

Cada any se n’inventen alguna per mirar de desprestigiar la diada, de dir alguna cosa en contra i, de pas, si és possible, quedar bé amb els seus.
Aquest any el tormentone ha estat repetir que “la diada no és inclusiva, no és per a tothom”.
Ja veus quina novetat. Com si no fos ben sabut.
La Diada Nacional de Catalunya recorda una data especialment trista per a nosaltres i ens recorda que un descendent d’aquell tirà, segueix imposant a Catalunya i “por justo derecho de conquista” les lleis castellanes, amb l’ajut d’un estat judicial i franquista.
Ja es va veure prou l’altre dia quan, disfressat de jutge encara va tenir la barra de parlar de justícia i del deure d’acatar les resolucions judicials.
Ja sabem que hi ha molta gent, a Catalunya no tanta com ells diuen, que per ignorància, per mala llet o per amor a la seva pàtria i al nóvio de la muerte, estan molt contents amb aquesta situació i la celebració de la Diada els resulta un oprobi inconcebible.
Com és possible que un poble planti cara a una monarquia que a més a més va estar imposada per un dictador feixista?
Com és possible que el poble català vulgui ser republicà?
Com és possible que vulgui marxar d’un estat que es gasta milions en propaganda per “demostrar” al món que és una democràcia?
El poble espanyol que té “l’honor” de ser el poble més submís i aixafat d’aquesta banda de món, no ho pot entendre de cap de les maneres. Simplement no li cap al cap.
Als seus cacics, aquesta ignorància profunda ja els va prou bé.