De la constitució i el fetge

Un any més s’ha celebrat a Madrid el dia de la Constitució.

No te dic que no s’havia de celebrar els 4 o 5 primers anys, però ara que en portem 43, es podrien fer una mica de vergonya.

Allò que en un principi va semblar que serviria per fer-nos avançar,  ha esdevingut un instrument que el poder està emprant per collar les aspiracions del poble pla.

Tant és així que els mateixos que estaven en contra de la Constitució, a hores d’ara són els seus màxims defensors i tenen el fetge de definir-se justament com a “Constitucionalistes”.

La Constitució  espanyola és la millor demostració d’aquell principi que diu que la llei la fa el poderós per tal de mantenir-se en el poder. Es exacte.

L’exaltació de la constitució, de la constitucionalitat, de la llei i  de les múltiples bondats que se’n deriven, en són la prova.

El poder té, d’una banda, un exèrcit de jutges i magistrats que interpreten la llei segons la seva ideologia que en el cas espanyol és el més pur franquisme i tenen també una legió de morts de gana que imposen per la força la interpretació que en fan aquests personatges.

Es tracta de sacralitzar la llei i de fer tots els possibles per tal que no pugui ser canviada en cap cas.

Per això, quaranta tres anys més tard, els més progres dels constitucionalistes semblen d’acord en què no cal canviar ni una coma.

Qui vol canviar la Constitució resulta ser antidemocràtic i terrorista.

Nosaltres, que no volem cap constitució espanyola, som la reencarnació del mal. Ves què hi farem.

Salut i república