De com funcionem

Estem passant una època francament difícil.

Més que res perquè no tenim molt clar què està passant. Com és que hem arribat a uns extrems tan notables de ruqueria? No se sap. Ningú no ho sap.

La teoria de la infinitud de l’estupidesa humana és ben coneguda i no caldrà repetir-la.

Ara estem arribant a uns exemples sorprenents.

I no estem parlant de quatre jovenots que protagonitzen una poca soltada més o menys notòria.

Estem parlant de presidents de govern, de reis emèrits, d’ayatol·làs en contacte directe amb Déu Pare, de dirigents de grans empreses i de personatges que tenen a l’abast  armes de destrucció massiva.

I, el que és més preocupant:  aquesta penya de facinerosos tenen milions de seguidors que no dubten a felicitar-los, aplaudir, riure les gracietes, votar-los quan s’escau i jurar-los fidelitat.

La resta, els que no som seguidors de ningú, ens quedem amb una sensació no molt clara de que no anem bé, de que no sabem què està passant.

Deu ser perquè la informació que tenim és la que ens deixen saber aquestos que ho controlen tot i alguna cosa no està funcionant.

Ara volia posar alguns exemples, començant pel Trump que és un dels més notables xulos-piscina i acabant amb un impresentable de tipus local,  però crec que no cal. Tothom coneix exemples a balquena.

Què podem fer, doncs?  Potser no tenim més alternativa que procurar que el nostre entorn immediat sigui tan honest com ens  sigui possible.

Sospito que tindrem una feinada molt considerable, però val la pena intentar-ho.

Salut i república.