De vegades estem tan concentrats en el nostre propi melic que no veiem res del que passa al nostre voltant. Perdona l’excursus però volia acabar dient alguna cosa sobre les eleccions franceses i particularment de Còrsega. Van tenir un ensurt important amb la victòria de l’extrema dreta a la primera volta i ho van poder rectificar a la segona. Per primera vegada, i és on anàvem, els independentistes corsos han guanyat unes eleccions. Còrsega té un història semblant a la catalana, més dolorosa possiblement perquè la seva situació l’ha fet ser cobejada i, doncs, conquerida, dominada i saquejada per totes les potències que han volgut dominar la Mediterrània, des de Cartago fins als americans després de la segona guerra mundial. La corona d’Aragó també va tenir el seu moment (1325 – 1447) El poble cors, se sap italià, perquè a banda de Roma, Pisa i Gènova han estat qui han portat una llengua i una cultura concreta als habitants de l’illa. Els cacics, però, els rics de l’illa -els Bonaparte, per exemple- sempre han estat al servei de. Els «amics dels missioners» són un perill en qualsevol moviment independentista. Actualment Còrsega és un departament francès (dos departament per la precisió) i París sap que els corsos, la majoria, no volen ser francesos perquè se senten territori conquerit. A mi m’agrada que hagin guanyat els independentistes, ves què hi farem. De petit ja m’agradaven els indis, tot i que sabia que al final perdrien.
Anims, però, companys i paret amunt.
