Bona diada

Poques vegades havíem arribat a una Diada tan crispada com la d’enguany.

Sempre s’havia discutit qui convocava, qui es posava al davant, qui llegia al final, i, en definitiva, qui era més independentista, més pur i més bon català. Tot plegat, fum de palla.

Aquest any, però,  hem anat molt més enllà i hem passat directament a l’insult, la desqualificació i l’amenaça directa.

S’ha estès, i no crec que casualment, una mena de brama segons la qual, el poble català és incapaç de dir o de fer allò que li sembla convenient. Ha de fer sempre el que li diuen els seus líders polítics, si no, anem malament.

I encara pitjor, ens volen fer creure que allò que diu o que fa un líder polític més o menys destacat, ho fa i ho diu també cadascun dels militants o simpatitzants del seu partit i, en conseqüència, quan insulten el personatge en qüestió, (traïdor, botifler, feixista, i ñordo, com a mínim) insulten també tots els militants i simpatitzants del seu partit, com si la convicció política i ideològica de cadascun de nosaltres  no depengués de cadascuna de les persones, sinó del líder en qüestió.

Això suposo que ho fan per ofendre i per insultar la major part possible de catalans i així  reforçar l’espanyolisme. Deu ser aquesta la intenció final.

Ep, no ho sé. Potser sí que aquests del Twitter  són més llestos que tots nosaltres i tenen més bona informació. Es possible, ara que ho dius.

Per si de cas ho tornarem a dir, perquè quedi clar: Nosaltres volem la independència.

Bona diada. Salut i república.