Balaguerins a la cort de Württemberg

Fa uns anys, la Montserrat Cots m’explicava amb orgull que en un escrit de Leopold Mozart al seu fill Amadeus, els germans Joan Baptista, Josep i Manuel Pla figuraven com uns dels millors músics del seu temps.

Oriünds de Balaguer, Joan Baptista i Josep són compositors i virtuosos de l’oboè. Des de mitjan segle XVIII treballen a les ciutats de Pàdua, Brussel·les, París, Venècia i Londres i s’estableixen a la capella del duc Carl Alexandre de Württemberg a Stuttgart. Manuel, que no surt amb ells, es dedica sobretot a la música escènica, tonadilles, sarsueles i comèdies, i compon música religiosa, simfonies i concerts.

El Grup d’Art4 els va rescatar de l’oblit instituint el prestigiós concurs de cant líric Germans Pla. Claudi Arimany, Josep Dolcet, l’Orquestra Barroca Catalana i l’Orquestra de Cambra de la Noguera han divulgat la seva música. Ara, el Museu Comarcal presenta una exposició sobre els tres músics que ha de servir per recuperar, si em permeteu dir-ho així, un cert orgull de ciutat. D’una ciutat que ha donat altres fills insignes en música, pintura o literatura.

Vivim un moment fundacional. Tot just sortim d’una crisi econòmica profunda i encetem el camí il·lusionant de construcció d’un estat propi. Pot ser també un bon moment per alçar la mirada i interpel·lar-nos sobre el paper que reservem a la cultura. Apostem de manera suficient pels nous creadors? Recolzem com caldria l’excel·lència cultural d’esdeveniments com el concurs líric dels Pla? Necessitem esborrar definitivament de l’agenda i la memòria el lamentable espectacle dels concursos de menjadors de magdalenes que organitzava ni més ni menys que l’Institut de Cultura local.

Comparteixo la tesi que una de les millors polítiques socials que es pot fer és la cultural, pel que comporta de cohesió i d’integració. Si apostéssim més per les humanitats aquest seria un país millor. Per això cal que tots assumim les nostres responsabilitats, no només les institucions, sinó també els docents, els empresaris i tots els agents culturals. Tenim com a ciutat i com a país un gran bagatge. Ara hem de decidir si apostem pels germans Pla o premiem qui deixa menys magdalenes al plat.