Autodeterminació i amnistia

Autodeterminació i amnistia són les condicions que posem els independentistes per tirar endavant les negociacions de la investidura del Sànchez. Totes dues són irrenunciables.

Nosaltres ho tenim molt clar i els espanyols, de dretes i d’esquerres, no en volen ni sentir a parlar. La negociació serà, doncs, llarga i difícil.

Farem un breu comentari sobre l’amnistia perquè se’n parla molt i sembla més o menys possible.

L’amnistia suposa la fi de la repressió derivada del procés.

Uns pocavergonyes volen que l’amnistia inclogui també la policia que va apallissar gent indefensa que volia votar o que va tallar una carretera.

Tenen el fetge tan gros que és capaç que ho volen posar tot al mateix sac. Això ho fan per tenir content al fatxerio franquista, clar.

També són pebrots, ara que ho dius, voler fer entrar en la negociació el cas de la Laura Borràs. Això és burlar-se de la gent imputada pel procés.

L’amnistia és un pas previ innegociable perquè no pot haver cap diàleg tenint gent inhabilitada, exiliada, contra la paret o amb el patrimoni personal o familiar en perill, per una decisió arbitrària dels tribunals espanyols.

Així i tot, alguns partidaris del catalanisme purista , defensen que l’amnistia és un pas endarrere, cap a l’autonomisme diuen. Es la coneguda comèdia dels puristes. Se sap que amb aquesta gent no es pot construir mai res, tret d’algun festival tardo-hippi i alguna trobada d’atabalats. De feina real, poca.

L’amnistia és un pas previ irrenunciable per començar a parlar.