Ara fa cinc anys

El primer d’octubre d’ara fa cinc anys, ha estat sens dubte un dels dies importants de la història recent de Catalunya.

Per primera vegada en anys, el poble català va fer una demostració de força com no s’havia vist en molt de temps.

No hem acabat de pagar el que l’1 d’octubre va suposar per a l’Estat espanyol. Aquella va ser una victòria de primer nivell. Que un poble menystingut, perseguit i humiliat, fos capaç de muntar un referèndum i fer unes votacions amb paperetes i urnes, va ser una vergonya per a Espanya i per als seus sicaris.

No ens ho perdonaran mai. Nosaltres cantem “ni oblit ni perdó”, ells no ho canten però ho tenen ben present. No tinguem cap dubte. Ni ho han oblidat, ni ens ho perdonaran mai.

Ens van enviar 10.000 policies amb la missió exclusiva d’apallissar la gent, com més indefensa millor. No vull recordar els casos perquè suposo que tothom els té al cap i no cal insistir.

Les conseqüències del cas encara les estem pagant. Un cop van marxar les forces d’ocupació, i es van repartir les medalles i condecoracions, la justícia patriòtica es va encarregar de reprimir el poble català. I en això estan encara.

Per això no s’acaba d’entendre que a TV3 facin un programa frivolitzant els fets de l’1 d’Octubre, donant noms i dades com si ja estigués tot acabat i aclarit.

Ni oblit, ni perdó. L’1 d’octubre va ser una prova de força, la demostració que podem fer coses importants.

Si després no hem sabut aprofitar l’empenta d’aquell dia, potser també ha estat culpa nostra.

No podem afluixar.

Salut i república.