Aquesta és l’altra

Dissortadament  tot s’aprofita per enfrontar-nos, parlar malament els uns dels altres, insultar-nos i tirar-nos el plats pel cap.

Es igual si es tracta dels pressupostos de la Generalitat, l’ampliació de l’aeroport, l’escola catalana, el dia de la dona, la sequera o el fred que fa. Es igual.

Ha de quedar clar que els altres són una penya de lladres, d’aprofitats o, com a mínim d’incompetents.

Es el dia de la dona i ja veus mig gobierno barallat amb l’altre mig gobierno.

Els socialistes que van ser progres fins a l’any 90, ni un any  més, de bracet amb el PP i la resta de la dreta dura, imposen un criteri que fa tres dies els semblava antiquat i reaccionari.

Es fan les manifestacions feministes i cadascú deixa clar que els veritables feministes són ells, o elles, i que els altres són uns miserables i uns vividors, o vividores.

Perquè aquesta és l’altra, per demostrar que la meva opció és la correcta, he de deixar molt clar que tu ets un incompetent i un ruc. No hi ha més.

Per això, dins de l’independentisme, per exemple, tenim quatre o cinc  opcions que en comptes de ser possibilitats diferents i complementàries, són alternatives excloents.

Es tracta de tombar el govern de la Generalitat sigui com sigui, de demostrar que el MHP Aragonès és un lladre, botifler i traïdor, que l’actual  directiva  de l’Assemblea són una partida de descervellats, o que els de Junts han perdut els papers.

El que sigui, però insultant i ofenent, això sí.

Ei, potser que mirem d’argumentar les coses