Anem bé companys

Se sap que no és bo escriure quan tens massa pròxima l’emoció. Així i tot. Estic content perquè la gent en general, ha demostrat que no és tan imbècil com donava a entendre.

Encara n’hi ha molts, és cert, però els resultat dels P.P. i de les seves noves generacions ciutadanes, constaten que van quedant menys. Molts, massa, però menys.

Al País Valencià ens han donat una alegria com fa temps que no teníem. La retirada de la tremenda de la Rita em sembla una notícia de primer ordre.

De pas han caigut el Fabra i el Bauzà.

Ara parlen de conspiració filo comunista i altres bestieses semblants. No passa res. Ja se’n poden anar cap a casa. Llàstima que no siguin samurais japonesos.

Ara, la caverna, a banda de demanar la dimissió del Rajoy, per massa tou, va dient que l’independentisme està perdent pistonada.  Es fals absolutament, ja ho saben, però ho seguiran dient fins que s’ho creuran ells mateixos.

Ara em mirava la tele dels bisbes i vaig sentir unes barbaritats d’un nivell preocupant quan parlaven de la que serà nova alcaldessa de Madrid, i de la de Barcelona, no cal dir.

Patètic el Joan Herrera convençut d’haver guanyar ell les eleccions a Barcelona.

Però tornem a l’independentisme i al procés català.

Un augment espectacular de regidors independentistes.

Ja es poden posar com vulguin que el procés no el podran parar.

Això no ho para ni l’Artur Mas, mira que te dic.

Va que avui estic lleugerament content.

El resultat de les eleccions, és cert, també té alguna cosa a vore.