Alguna cosa està fallant

Alguna cosa no està funcionant. No acabem de treure l’aigua clara.

Ens havíem il·lusionat amb un futur que pensàvem pròxim i que ens omplia de joia. Ho teníem a tocar de les mans.

Aquest  futur, però,  s’ha anat allunyant. Ens havíem pensat que anàvem bé, que la cosa diràs que podia funcionar i ara estem veient que no, que tret de les paraules, estrictes paraules d’uns i altres, d’avançar, no avancem ni gota.

Tenim un 52% d’independentistes al Parlament i no es nota gaire.

Ara ells tornen a l’atac amb el 25% i l’amenaça que si no fem cas, els nostres parlamentaris poden ser inhabilitats per desobediència, poden perdre els seus càrrecs, poden ser multats i poden anar a la presó. España i els seus tribunals, amb la col·laboració dels seus braços armats estan disposats a tot i ho faran. No tenim cap dubte.

Nosaltres sortim a la Plaça i demanem la independència, per fer-ho però, hem de tenir la convicció que “els nostres” són millors, que “els nostres “ són exemplars.

No podem tenir uns funcionaris que cobren sense anar a treballar ni uns parlamentaris que cobren dietes d’absoluta gorra.

No ens representen de cap manera, uns diputats que són uns xoriços o uns ganduls que només es mouen per l’euro o per la cadira. Això ho poden fer els  altres, “els nostres” no.

No ens podem permetre el luxe de mantenir gent poc compromesa. Nosaltres treballem per la independència, però els que van davant han de treballar molt més.

O, potser que entre cançó i cançó, acabarem demanant el cap d’algun conegut.