40 anys de carrers democràtics?

Després de les primeres eleccions municipals democràtiques l’Ajuntament de Balaguer va acordar el canvi del nomenclàtor d’algunes vies públiques. Durant el mandat de l’alcalde Gregori Gallego es dignificaren els noms d’alguns  carrers: l’avenida del Caudillo esdevingué el passeig de l’Estació, la plaza del General Lallave, la plaça de Pau Casals i la plaza de Pío XII,  la plaça de la Sardana. Es retirà també l’execrable escultura que lluïa a la plaça per encàrrec dels facciosos i que ara, ai las, la Paeria està intentant reinterpretar.

Tot canvi de règim porta aparellat una certa relectura de la història i això es trasllada ràpidament als noms de vies i d’equipaments públics. Aquell no era el primer canvi de noms que es produïa a la ciutat. Ho explicava en Francesc Guillaumet al seu llibre “Els carrers de Balaguer. Un viatge per l’espai i pel temps” que edità el 1999 l’Ajuntament de Balaguer.

Durant la República, el carrer d’Avall era el de Pi i Margall, el Portalet fou avinguda de la República i carrer del Comte d’Urgell, i el pas del Portalet, passatge de la Generalitat. En parlàvem a la conferència de Lluïsa Pla sobre els Girona: la plaça del Pou fou abans de la República plaça d’Ignasi Girona –de la família promotora del Canal d’Urgell, massa burgès pels paers dels anys trenta, que van recuperar la denominació popular–.

Balaguer Televisió s’ha fet ressò que la Paeria ha esborrat tot rastre del règim franquista que quedava a la ciutat, que bàsicament consistia en unes modestes plaques del Ministeri de l’Habitatge. Segons les declaracions del paer en cap, el consistori havia revisat també el nomenclàtor per veure si calia canviar el nom d’algun carrer per la seva vinculació amb la dictadura, però va concloure que no era necessària cap modificació. I tanmateix cal recordar que això no és ben bé així.

El 31 de març de 2011 el ple municipal acordava per unanimitat (PSC, CiU, ICV, PP i dos trànsfugues) aprovar la denominació dels nous carrers situats a l’àrea d’Inpacsa. Entre ells, els carrers de Josep Maria de Porcioles i de Lluís Rúbies, alcaldes franquistes de Barcelona i de Balaguer, respectivament, dos homes significats al servei del règim. A causa de la crisi econòmica i d’unes projeccions desproporcionades de l’alcalde Aguilà, aquell àmbit encara no s’ha urbanitzat.

No cal, doncs, que revoquem l’homenatge pòstum als homes de Franco? Col·locarem les respectives plaques? Potser que ens estalviéssim haver-les de treure.