11 de setembre

Amb el bon humor que ens caracteritza encarem un nou 11 de setembre, una nova diada.

Hi ha qui se’n burla una mica perquè diu que celebrem com a festa nacional el record d’una desfeta, d’una derrota militar. No és cert. Potser caldrà aclarir que l’11 de setembre no celebrem res. Recordem, fem memòria d’uns fets que ens han de servir per reivindicar i exigir la nostra llibertat.

El primer acte de commemoració de l’11 de setembre fou l’any 1886, una missa a Santa Maria del Mar, al costat del Fossar de les Moreres. Des d’aquest primer acte es va anar celebrant la diada sempre amb un caràcter clarament reivindicatiu.

No cal dir que durant la dictadura de Primo de Rivera i més encara durant la del Franco, la diada va estar prohibida. El Franco va voler esborrar qualsevol signe d’identitat de Catalunya i no va ser fins a 1976, és a dir quan ja estava el dictador mort i sebollit  que es va poder fer una diada més o menys pública.

Va ser el 12 de juny de 1980 que es declarà l’11 de setembre com a festa nacional, i no va ser fins al 2006 que es van reconèixer legalment la quadribarrada, els Segadors i la diada de l’11 de setembre com a símbols nacionals de Catalunya.

Ara volen fer de l’11 de setembre una festa cívica, cultural, literària, casolana, alegre i de bon rotllo i no. No podem cedir ni un pam en la nostra reivindicació.

La Diada és el dia que tenim per recordar que podem i volem ser independents,  Que som espanyols perquè vam perdre un parell o tres de guerres, però que volem ser lliures. Està clar, no?

Salut i república.