Històries i comèdies

Alguns intel·lectuals (hahahaha) espanyols, com que no troben l’argument per demostrar que ens convé quedar-nos a España, miren de trobar argumentacions col·laterals, una mica per vendre la moto. Una de les més utilitzades és la història en general.

A banda de la gran idea del PP i els ciutadanos que ara diuen que Catalunya no ha estat mai un país (mira si cal ser burro) n’hem sentit de tots els colors, des dels 3000 anys d’història compartida de l’Esperanza Aguirre fins a la unitat espanyola durant l’Imperi romà dels fatxes concentrats a Tarragona. Es pensen que remenant llibres que no han llegit ens entabanaran.

Potser convindria dir-los que ens és igual si els romans van conquerir tota la Hispània o no, ens és igual si Al.Mansur va arribar a Barcelona o només a Sant Pere de Ribes, ens és igual si Ramon Berenguer IV es va casar per amor o va ser un pacte polític,  no volem discutir el que va passar l’any 1342, el 1725 o l’any 37 abans de Crist. Això ja ho discutiran els historiadors si han de dir alguna cosa. No estem parlant d’això.

Allò que està passant, i no volen veure, és que avui, ara, el poble català vol la independència per alliberar-se de la llosa mortal que és el govern espanyol. Volem la independència per començar a funcionar com un país normal. Em sembla que no és tan difícil d’entendre.

No hi ha manera. Sempre hi tornen amb les legions romanes, els visigots i les mentides.

Ves que no tinguin cap argument  prou sòlid per defensar la seva postura.

Igual va i és això.