10 minuts més si us plau!

Sona el despertador i l’allargues 10 minuts més. No és una excepció perquè ja forma part de la teva rutina matinal. Notes com se’t enganxen els llençols, tornes a tancar els ulls, penses en el dia que t’espera avui i decideixes, definitivament, descansar uns minuts més. Torna a sonar el despertador i, encara que voldries seguir al llit 10 minuts més, decideixes llevar-te. Un “bon dia, desperta Catalunya” radiofònic i el primer cafè donen el tret de sortida a una nova jornada. Revises el mòbil, llegeixes les mil i una noves notificacions que tens i xafardeges els tweets dels més matiners. Mires l’hora i t’adones que t’has d’espavilar o després et tocarà córrer.

Quan, finalment, aconsegueixes sortir de casa -sense deixar-te res- comença la traca: una trucada, un avís al mòbil de les diferents tasques encara tens pendents per fer… Però aleshores topes, per casualitat, amb un amic que feia dies que no havies vist. Què tal? Com va tot? A veure si quedem per fer un cafè. Un somriure, dos petons de comiat i un “fins aviat”. Si tinguessis 10 minuts més ja l’haguessis convidat a esmorzar però no pots perdre ni un segon si vols arribar puntualment a la feina. Veieu, tot és qüestió de minuts i cal saber gestionar-los molt bé a primera hora del matí.

Després una reunió s’allarga més del previst, comences tard la següent tasca però encara has de tancar una gestió que havies deixat a mitges i, sense adorna-te’n, plegues espitada perquè havies quedat per dinar amb una amiga i ja fas 10 minuts tard. Et disculpes, dius que no has pogut córrer més i encetes una llarga conversa. Quan tornes a mirar el rellotge, comentes que el temps ha passat volant i t’acomiades dient “hem de repetir aquesta trobada aviat, sempre anem a corre-cuita i ens ha faltat temps”. Si haguéssiu tingut 10 minuts més…

A la tarda la situació es repeteix i quan, després de tota la jornada, poses de nou les claus al pany de casa ja penses què faràs la propera mitja hora. Som esclaus del temps, vivim controlant els minuts que dediquem a cada cosa. Per això, ens sentim alliberats quan un dia no ens cal estar pendents, encara que només sigui durant unes hores, del rellotge.

I, a vegades, és saludable imposar-se una estona així. És un exercici que ens proporciona tranquil·litat, que pot semblar-nos senzill però no sempre és possible. Esforceu-vos-hi, paga la pena. Us adonareu del valor del temps. Una excursió, una visita a aquell museu que ja fa anys que volies veure, un sopar amb una colla d’amics, una estona de lectura… qualsevol excusa pot ser bona. Només cal que trobar uns minuts i saber-los aprofitar.