Transparència, tafaneria i webs buides

En els darrers anys s’està produint un canvi de cultura respecte les relacions entre administració pública i administrats. Les facilitats que ens proporcionen les noves tecnologies, d’una banda, i l’elevat nombre de casos de corrupció que han aflorat, de l’altra, han conscienciat la ciutadania sobre la possibilitat i la necessitat de controlar més directament l’actuació dels poders públics.

En nom de la transparència hem assistit, darrerament, al debat de baixa estofa sobre el patrimoni dels nostres diputats. Que si la Núria de Gispert té sis pisos o el David Fernàndez 10.000 euros. Però a la vegada s’ha procedit, per mitjà del portal de la transparència de la Generalitat, a la sistematització d’una sèrie de dades d’interès públic relatives, per exemple, a la gestió del pressupost, a l’organització de l’administració o a la planificació territorial i urbanística. Un pas de gegant inimaginable fa pocs anys enrera.

En aquest context s’emmarca la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que ha entrat en vigor, pel que fa a les entitats locals, l’u de gener d’enguany. Així, la llei obliga els ens locals a facilitar, sense necessitat de demanda expressa, informació sobre la seva organització, funcionament, presa de decisions i la gestió de recursos públics.

M’he proposat comprovar l’efectivitat de la llei a nivell municipal i he constatat que a Balaguer, també en això, tenim els deures per fer. Pel que fa a l’organització institucional, tot just ens enllacen al decret del cartipàs. No podem saber quins òrgans de govern hi ha ni les seves funcions, ni tampoc l’agenda de l’alcalde o quins alts càrrecs hi ha, si n’hi ha. Cap acta del ple, només acords succints. Hi trobem els estatuts de l’IMPIC però en desconeixem els membres del seu consell general. Sí que podem saber, després de fer unes quantes sumes, que la casa gran disposa de 169 empleats –insuficients, sembla, per mantenir al dia la pàgina web–. Sobre la gestió econòmica només un parell de formatgets d’ingressos i despeses i un maremàgnum de partides pressupostàries sense ordre ni concert. Ni rastre de les subvencions atorgades a les entitats, precisament una matèria en què insisteix la llei. Tampoc podem saber com exercir el dret d’accés a la informació. La bústia de queixes i suggeriments, neta com una patena.

Per facilitar les coses, la Generalitat va proporcionar als ajuntaments una web model on encabir les diferents informacions. Gràcies a aquesta uniformitat d’interfície és molt fàcil comparar què exposen els diferents consistoris. Per no anar gaire lluny i veure el contrast amb una ciutat de mida idèntica, us proposo que feu una ullada al portal de la transparència de Tàrrega: organigrama de cada regidoria, amb nom i cognoms dels responsables polític i tècnic i el personal i equipaments que en depenen; currículums dels regidors; pressupost desglossat per àrees; ingressos i despeses dels diferents equipaments; composició de totes les comissions i organismes; subvencions atorgades…

La nova política passa indefectiblement per allò que els podemites en diuen empoderar la ciutadania. I, al meu entendre, això no és altra cosa que donar les eines perquè els ciutadans ens puguem formar una opinió crítica sobre l’actuació de les administracions. El rendiment de comptes ja no pot consistir més en el llibret ple de fotografies a tot color amb les visites d’obres de l’alcalde que, pagat per les constructores contractades, ens repartien generosament per les cases no fa massa anys.

No demano participar en l’elaboració dels pressupostos municipal, comarcal, provincial, nacional i estatal, ni de les bases per a l’atorgament de subvencions, ni tan sols del programa de la festa major. Faltarien hores al dia si tots ho haguéssim de fer tot. Em va bé una democràcia representativa on els nostres electes es facin càrrec de gestionar tot això. Però sí que vull poder fiscalitzar la seva gestió amb els números a la pantalla.

Conèixer les hipoteques dels polítics o si el iot el comparteixen en proindivís amb la parella crec que no aporta res a la transparència ni és cap mesura anticorrupció. Però malauradament, a hores d’ara, com a ciutadà, sé que la diputada de la Noguera té una Derbi Variant Start-99 de 49cc i en canvi no puc estar al corrent del destí últim del diner públic, quina subvenció té la Penya del Barça i quina la del Madrid, i contrastar-ho amb el ressò que tinguin o deixin de tenir les seves activitats. Fem-nos-ho mirar i, Ajuntament, posi’s les piles.