125 anys de les Bases de Balaguer

Diumenge, 13 de maig de 1894. Les quatre barres onegen a l’Ajuntament i al campanar de Santa Maria. Els balcons de Joventut Catòlica, el Círcol Recreatiu i el Centre Tradicionalista llueixen el lema “pro aris et focis” [per Déu i la pàtria]. Un centenar de delegats de les diferents comarques de Catalunya es troben a la Paeria encapçalats per Àngel Guimerà. Hi són per celebrar la tercera assemblea de la Unió Catalanista, una de les entitats pioneres del nounat catalanisme. La seva primera trobada té lloc a Manresa el 1892 i s’hi aproven les “Bases de Manresa” –per a la Constitució Regional Catalana–. La segueixen Reus (1893), on es concreta el text anterior, Balaguer (1894) per parlar de tributació, i Olot (1895) on s’aborden les infraestructures. Es tracta d’un projecte ambiciós per dotar de contingut polític la reivindicació nacional. Afirmar la catalanitat sense complexos, sí, però també formular una proposta de país en tots els camps.

Els primers catalanistes trien Balaguer per la importància que la desfeta de Jaume d’Urgell té en l’esdevenidor del país. De fet, el trist final del darrer comte i l’assemblea de la Unió són els dos moments en què la nostra ciutat treu el cap als llibres d’història. Els rep, entre altres, el notari Ramon Gramunt, que liderarà la primera agrupació catalanista consolidada a la ciutat.

A Balaguer s’aproven les “Bases per a la tributació de Catalunya segons los principis regionalistes”. La base primera és definitòria del caràcter del projecte: “Catalunya, ab entera independencia de las demés Regions espanyolas y sense intervenció del Poder Central, establirá las contribucions é impostos de tota mena que hagin de pagarse en son territori”. El text recull quines haurien de ser les fonts d’ingressos de la Catalunya autònoma i, sobretot, fixa el principi de progressivitat: es rebutja qualsevol impost basat exclusivament en la capitació així com sobre els productes de primera necessitat. En definitiva, es planteja un model tributari propi que encara avui no tenim.

Però no es tracta només d’hisenda, a Balaguer. Pere Muntanyola aprofita una esmena per defensar que no es parli d’Espanya com a nació sinó com a estat. Tractar-la de nació, diu, suposa negar la personalitat de Catalunya. Així ho explica al seu amic Enric Prat de la Riba, que no ha pogut assistir a la reunió. De regionalisme a nacionalisme.

L’assemblea de Balaguer és un èxit. Ho diu la crònica de Narcís Verdaguer i Callís a La Veu de Catalunya. Els balaguerins es bolquen amb l’esdeveniment i omplen tothora la sala d’actes. Les deliberacions acaben dilluns al vespre amb l’aprovació de les Bases. Entre sessions es celebra una missa pel comte Jaume al Sant Crist i un dinar festiu al pati dels antics Escolapis. La placeta –avui inexistent– de davant d’aquesta escola és batejada per l’Ajuntament amb el nom d’Unió Catalanista.

L’impacte de l’assemblea a la ciutat és innegable. Balaguer és per uns dies la capital del catalanisme. A Balaguer, fa 125 anys, es posa una de les primeres pedres de la recuperació de Catalunya. Malgrat totes les adversitats d’ençà de 1714 el país no ha mort, però encara queda un camí llarg per a la recuperació plena.