Finalitza la digitalització dels sepulcres dels Comtes d’Urgell i un dels quatre ja es reproduirà abans de final d’any

 width=

La digitalització dels quatre sepulcres dels Comtes d’Urgell del Monestir de les Avellanes (Noguera) que es troben exposats a la sala The Cloisters de Nova York ja ha finalitzat després d’iniciar-se tot just fa una setmana a càrrec dels tècnics i conservadors d’aquest museu depenent del Metropolitan. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha assenyalat que amb tota probabilitat es desplaçaran a la mateixa ciutat nord americana per recollir en mà el projecte de digitalització per tal de començar el més aviat possible la reproducció dels sepulcres, una de les quals ja podria estar enllestida abans d’acabar aquest 2018. Reñé ha destacat la importància d’aquest projecte que vol servir per ”explicar honestament” una gestió de patrimoni propi diferenciant-se de les formes que s’han fet servir des de l’Aragó amb les obres de Sixena, quan es van venir a buscar per la força amb la Guàrdia Civil al Museu de Lleida. El director del Monestir de les Avellanes, Robert Porta, remarca que la recuperació d’aquest patrimoni és ”diferent i única” i ha afegit que s’ha de tractar com ”un projecte de país”.

Els tècnics de The Cloisters han finalitzat la digitalització dels quatre sepulcres dels Comtes d’Urgell provinents del Monestir de les Avellanes en tot just una setmana. Calia donar-se pressa perquè a la sala on es troben exposats s’hi incorporarà properament una exposició permanent de manera que això hauria obligat a ajornar el projecte fins a finals d’any o principis del que ve. D’aquesta manera, ja està enllestida la feina física i tècnica que ha comportat, entre d’altres, un ”treball exhaustiu” amb la captació de més de 40 milions de punts d’imatge de cadascun dels sepulcres que permetran fer les reproduccions de la forma més ”precisa” possible.

Joan Reñé ha assegurat que amb tota probabilitat es desplaçaran a Nova York aquest mateix mes d’abril o a principis de maig per recollir el treball fet a The Cloisters i poder iniciar el més aviat possible la reproducció dels sepulcres de la mà del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat i un comitè d’experts que es crearà específicament per aquest projecte per tal de fer-ne un seguiment i control que permeti aconseguir unes reproduccions el màxim de fidedignes. La Diputació de Lleida sufraga amb un cost de 200.000 euros aquest ambiciós projecte, dels quals uns 25.000 euros són per a la digitalització ja feta i uns 60.000 per al primer sepulcre que es reproduirà abans de final d’any. Al 2019 s’hauran de preveure als pressupostos la resta de diners per reproduir els altres tres sepulcres.

El president de la Diputació ha volgut posar de relleu aquesta forma de gestionar el patrimoni propi que es troba fora del seu lloc d’origen. Un ‘modus operandi’ completament diferent al que ha fet servir l’Aragó per recuperar els béns de Sixena, ”per la força i amb exigències judicials injustes que no tenen sentit”. Segons Reñé, es pot anar als museus de la mà de la Guàrdia Civil o s’hi pot anar amb bona voluntat ”per fer possible que les comunitats puguin tenir al seu abast el patrimoni que els és propi”.

”Projecte de país”

El director del Monestir de les Avellanes, Robert Porta, ha posat de relleu que la digitalització i reproducció dels sepulcres és un ”projecte diferent i únic” perquè no se n’ha fet gaires d’aquestes característiques. Es tracta de recuperar patrimoni que va desaparèixer del seu lloc d’origen fa més d’un segle d’una manera ”novedosa” a l’hora que s’estableixen llaços amb The Cloisters, per la qual cosa s’ha de tractar ”com un projecte de país”. Segons Porta, és important perquè s’hi impliquen tècnics i restauradors d’una banda i l’altra de l’Atlàntic, per recuperar a través d’una reproducció unes peces que ara es podran estudiar de forma simultània a 6.000 quilòmetres de distància.

Els sepulcres dels Comtes d’Urgell

Els sepulcres que es reproduiran són quatre: un de doble on hi havia enterrats Àlvar I i Cecília de Foix – marit i muller – ; el sepulcre d’Ermengol X, fill dels dos primers i promotor de panteó i de la reforma del Monestir de les Avellanes; i el d’Àlvar de Cabrera, germà d’Emengol X i Bescompte d’Àger. Tots ells van ser venuts l’any 1906 per l’aleshores propietari del Monestir, el banquer Agustí Santesmasses, que en va demanar 15.000 pessetes a un antiquari de Vitòria. Aquest se’ls va vendre a un altre antiquari del sud de França i va ser allí, quan al 1926 es va vendre el primer sepulcre a Nova York. Els altres tres es van vendre més tard, fins al 1940 i tots ells es van comprar pensant que eren originaris d’Occitània, de manera que es van valorar molt més que no si s’hagués sabut que eren provinents de la península.

De fet, durant anys es va desconèixer el parador dels sepulcres i es creia que es trobaven per Europa, potser a Londres, però no a Amèrica. No va ser fins pels volts de 1957, quan es va començar a crear la sala The Cloisters, que al Monestir de les Avellanes van rebre una sol·licitud d’informació sobre l’origen dels sepulcres. Aleshores el monestir ja estava regentat pels Maristes que es van començar a cartejar amb el conservador de The Cloisters. Aquell mateix any, la comunitat va intentar fer un primer intent per recuperar les peces però no va ser possible. Recentment, al 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar demanar la compra dels quatre sepulcres però va ser denegada per la sala novaiorquesa perquè es van comprar de forma legítima.

Cal tenir en compte que tot i que aquests sepulcres gòtics del segle XIV són a Nova York, al Monestir de les Avellanes es conserven les restes dels comtes, que van viure entre els anys 1200 i 1314. No va ser però fins a l’any 1967 que van ser dipositades de nou al monestir provinents de Vilanova de la Sal. Es va fer en el marc d’un acte solemne oficiat pel règim franquista que va comportar amb el dipòsit de les restes a les senzilles arquetes de pedra que hi ha actualment als laterals de l’altar de l’església del monestir.

Com a curiositat, cal destacar que al monestir hi ha un sepulcre gòtic del segle XIV que no va ser venut. Es troba en una capella situada a la cara nord de l’església i molt possiblement no se’l van vendre perquè forma part de l’estructura del temple. Els estudiosos creuen que a dins hi ha restes de diverses persones que hi havia enterrades al monestir, entre les quals destaca el comte Ermengol VII, que va morir al voltant de l’any 1128 i va ser ni més ni menys que el fundador de Monestir de les Avellanes.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.