Térmens “destapa” el molí medieval amb l’inici dels treballs d’eliminació de la vegetació

L’Ajuntament de Térmens ha iniciat les tasques d’eliminació de la vegetació que cobreix l’estructura de l’antic edifici del molí medieval del municipi situat a la riba esquerra del riu Segre, dins l’anomenat Sot de la Franquesa (antic topònim). Els treballs, promoguts i finançats pel consistori, s’allargaran fins a finals del mes d’agost i l’empresa encarregada de dur-los a terme, sota supervisió tècnica, és COECO COP.

Aquesta actuació forma part del procés d’estudi d’aquestes rellevants restes arquitectòniques a fi d’iniciar els tràmits per protegir-les sota la categoria de bé d’interès local i desenvolupar, al llarg del 2019, el projecte de conservació i restauració que permetrà recuperar el complex de l’antic molí santjoanista. L’alcaldessa, Concepció Cañadell, ha destacat aquesta iniciativa, ja que “suposa aprofundir en el coneixement històric i patrimonial del municipi i, a més, serà un important atractiu per donar conèixer el nostre poble”.

Aquest molí de farina de dues moles, documentat des de finals del segle XII, juntament amb la séquia que l’alimentava i el conjunt d’edificacions que el conformaven, era propietat de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem i era administrat pel Comanador de Térmens.  L’any 1835, després de gairebé cinc segles i mig, els béns de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem a Térmens van ser desamortitzats, començant el declivi del complex del molí. Tot i això, els edificis del molí van arribar íntegres al segle XX. Però, durant la Guerra Civil espanyola, l’establiment del front al riu Segre li va ocasionar danys irreparables. Des d’aleshores, l’oblit i la vegetació l’han mantingut en l’anonimat fins ara.

L’eliminació de la vegetació que el cobreix ha permès descobrir que una gran part d’aquest edifici va ser convertida en un niu de metralladores durant els nou mesos en què Térmens es va establir com baluard república durant la batalla del Segre. Aquesta estructura bèl·lica, de la qual se’n desconeixia l’existència, està gairebé intacta i els treballs d’excavació i recuperació permetran aprofundir i contribuir en l’estudi i coneixement d’aquest combat. Així mateix, recentment, s’han identificat un seguit de fotografies que mostren aspectes inèdits de les fortificacions a Térmens durant el desenvolupament d’aquesta batalla i que complementen la troballa del molí.

Aquest projecte també inclou l’estudi de l’origen de la xarxa de rec que alimentava la séquia del molí i alhora permetia regar “l’Horta Vella” de Térmens. S’apunta la tesi que l’origen del tramat de la séquia vella, així com el molí, podrien ser d’època andalusina, no obstant això caldrà confirmar-ho un cop estiguin més avançats els estudis i s’hagin iniciat els treballs de conservació i restauració de les estructures arquitectòniques del molí.

L’equip interdisciplinari encarregat de la redacció del projecte està coordinat per Ramon Solé, restaurador conservador de béns culturals i col·laborador del Centre de Restauració de Béns Culturals de Catalunya, i hi intervenen els Serveis Tècnics del Consell Comarcal i els Serveis Tècnics de la Diputació de Lleida, juntament amb l’assessorament tècnic del Museu de Lleida i del Museu de la Noguera.

Cal recordar que aquesta actuació és possible gràcies a la subvenció de prop de 30.000 euros concedida per la Unió Europea a través del Fons Leader.  El cost total és d’uns 50.000 euros i l’Ajuntament de Térmens preveu adjudicar les obres abans del 30 de novembre i finalitzar-les abans del 30 de juny de 2019. Amb aquesta iniciativa, en la que també es preveu la instal·lació de plafons informatius, Térmens recuperarà part del seu patrimoni històric.