arbolo2Se’l mira com si tingués la pell feta de l’aire que li ha d’entrar als pulmons. Com si hagués d’empassar-se el seu alè per viure. A prop d’ell, li cremen els ulls. I el pit. I les mans. Li batega el cor molt fort, a les temples, quan li agafa el penis… I quan, finalment, es fan un petó sent un calfred que l’enrampa des dels llavis fins a l’entrecuix.

Sense tabús ni moralines. No s’hi valen excuses, tots estem fets en una estona de sexe. Sí que cadascú escull què s’hi posa al plat. N’hi ha de sobris i n’hi ha d’exquisits. Però penso que ja està una mica massa avançat el segle perquè continuem esgrimint pudors anacrònics.

homeNo sé si encara cal que tota relació íntima entre dos -o més- persones s’hagi de diluir sempre en un emotiu conte de fades. O s’hagi d’obviar metòdicament. O totes dos coses. Les criatures parlen de sexe gairebé com una provocació. Els adolescents, com un èxit. És a la maduresa que li escau parlar de sexe amb normalitat. Amb aquella alegria, si tu vols, perquè, en principi, no és una activitat anodina.

Fem sexe, sí. Perquè volem, amb precaució i amb respecte. Aleshores, no passa res si la gent es toca, s’esgarrapa, es penetra o es xucla. En un moment en el qual encara no s’ha trencat el diàleg després de dos intents fallits d’investidura, potser també estem preparats per parlar de plaer al llit, de zel i de coit sense ruboritzar-nos.

Tot i que sembla que el sexe és un tema ample com pocs, consti que avui no vull opinar ni de reproducció biològica, ni de matrimoni. Potser ens hem passat massa temps avergonyint-nos-en, com a mínim en aquest racó de món; on l’espiritualitat i els valors socials s’han entestat a demonitzar el tema.

Encara trobo que fem servir massa prejudicis. Com a mínim al meu entorn, trobo que certs comentaris tenen un to antiquat. Per exemple, els que podria generar saber que la història del principi de l’article l’he calcat d’una escena de ficció entre dos homes. A mi em va semblar més que suggestiva. I no sóc home. Ni sóc homosexual. Però no em coacciona el gènere que tinguin els individus actors d’una escena eròtica.

Sembla que, avui, la nostra libido té més possibilitats d’expressió. Sóc de l’opinió d’ampliar llibertats en el sexe sense frivolitzar. El sexe ha de dur una ètica implícita: els valors cívics i de convivència aplicats a la intimitat. Això sí, ho repeteixo, amb aquella alegria. Que són dos dies, tu.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.