width=Et queda una sensació estranya. Ens havíem reunit al local d’ERC  i estàvem tots esperant la declaració d’independència.

Alguna cosa estava fallant perquè es va endarrerir una hora tot plegat i les explicacions que donaven uns i altres no eren gaire clares: que si pressions de grups econòmics, de mediadors internacionals, que si la CUP havia  dit, que si el PdeCat havia insinuat.

Calla que diràs que comencen, sí, som-hi! Ja estàvem tots preparats.

Comença el discurs, brillant, en la línia habitual i ep, tatxin, tatxan!!!  “Assumeixo el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república” . Aplaudiments, crits i abraçades.

Però uns segons després, diu que la cosa queda suspesa per donar pas al diàleg i el no sé què m’has dit.

Ens vam quedar tots amb un pam de nas. Cap a casa, més emprenyats que una mona.

 width=Després ja vam anar llegint que havia estat una jugada magistral, que així la pilota queda al terrat dels espanyols (has de veure que algú traurà una navalla i rebentarà la pilota), que així es podria evitar la intervenció dels picoletos, que havia estat una molt bona pensada, que la independència està  declarada i és el que compta.

En fi, que potser sí que fet i debatut no havia anat tan malament i que potser sí que havia estat una bona pensada.

A les xarxes socials no he llegit res de cap espanyol celebrant la “seva victòria”. Potser sí que hem guanyat nosaltres.

És una sensació estranya, ho torno a dir.

Ja ho té això el coitus interruptus.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.