Passi el que passi els propers dies i setmanes, ens convé recordar algunes coses.
La primera, i fonamental, que el monarca que ahir 3 d’octubre ens amenaçava amb tot el pes de la llei és l’hereu directe de qui va rebre l’encà rrec de mantenir la unitat d’Espanya en el llit de mort del dictador. Un dictador que va acabar amb la legitimitat democrà tica espanyola l’any 1936 mitjançant un alçament militar i que va establir un règim repressor contra Catalunya que va comportar, entre moltes altres coses, execucions i judicis sumarÃssims a milers de persones l’únic delicte de les quals va ser defensar el seu govern legÃtim. El meu padrà va ser un d’ells, número de causa 005523, dotze anys i un dia de reclusió temporal.
La segona és la ignomÃnia d’aquesta Europa ambigua i calculada que només es mou per defensar els interessos econòmics. Una UE que abandona més de dos milions de ciutadans europeus a la seva sort enfront d’un govern hostil emparat en les sagrades escriptures constitucionals —que no van votar i que apliquen en la seva lectura més restrictiva— i que només utilitza la imposició, la força, la mentida i la uniformitat.
I la tercera, i més important. Que la llibertat i la dignitat són insubornables. I que un poble decidit a exercir la llibertat i la dignitat de forma pacÃfica, més enllà de les lleis i les imposicions arbitrà ries, no té aturador. Ni ara ni mai.
Eduard Ribera (Balaguer, 1965). Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988), El mite de la darrera llà grima (1995), Oficis especÃfics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011), La vida assistida (2012)i De memòria (2016). Ha difós guions de rà dio (Les vacances de l’avi Sinofós, COM Rà dio 1998), de còmic (La muntanya és font de vida, Generalitat de Catalunya 2002) i de televisió (Gags inanimats, Lleida TV 2008) aixà com articles en revistes analògiques i mitjans digitals. Des de 2005 manté el blog literari L’Escriptori on publica textos d’actualitat i de ficció.
Sense resposta per “Notes per a un octubre tumultuós”