Marc Solanes: Lleis d’Estat

 width=Juntament amb la llengua i la cultura, el dret civil propi és un dels principals trets que ens identifiquen com a nació. El dret civil català, que beu del dret romà justinianeu, va començar a recopilar-se fa més de cinc-cents anys. Regula les relacions entre persones i sobre les coses: des d’adoptar fins comprar un pis, atorgar testament o elegir el president de l’escala.

El passat febrer el Parlament va aprovar el llibre sisè del Codi Civil de Catalunya, el darrer, amb el qual es culmina la tasca de codificació iniciada el 2002. No només això. La nova llei, capdavantera a nivell europeu, adopta novetats importants. En habitatge, per exemple, un comprador podrà fer-se enrera i recuperar les arres si el banc li denega el crèdit necessari. Es preveu també el contracte de masoveria urbana, pel qual es llogarà un espai a canvi d’arreglar-lo i cuidar-lo. Respecte la gent gran, es regula el violari, una pensió vitalícia, i el contracte d’aliments, pel qual una persona s’obliga a prestar allotjament, manutenció i assistència a una altra durant la seva vida a canvi de la transmissió d’un capital. Una altra novetat és en relació a les persones que tenen discapacitat intel·lectual. Fins ara, en ser incapacitades perdien automàticament el dret a vot, mentre que a partir d’ara serà necessari que el jutge es pronunciï expressament sobre aquest aspecte. Es tracta d’una circumstància que a Catalunya afecta quatre mil persones i que ha estat denunciada amb raó per les associacions del tercer sector.

Al llibre sisè cal sumar-hi el projecte de llei de voluntats digitals, que va tenir llum verda al consell de govern de la setmana passada i que s’incorporarà al Codi Civil. El text preveu el nomenament d’un hereu digital que gestioni l’empremta digital del difunt o del declarat incapaç: les comunicacions electròniques, els comptes a les xarxes socials, l’emmagatzematge d’arxius al núvol o els béns, serveis i dominis adquirits per la persona traspassada. L’hereu administrarà aquests comptes i continguts d’acord amb les últimes voluntats expressades i els prestadors de serveis digitals li hauran de permetre l’accés. A més d’establir-ho al testament es podrà fer igualment al registre de voluntats digitals que crearà el govern. Aquest projecte preveu també mesures per protegir els menors a internet. En aquest sentit, faculta els pares a dirigir-se a la justícia per poder accedir a comptes dels seus fills o instar la retirada d’imatges o comentaris inapropiats quan no hi hagi entesa amb ells.

En definitiva, ens hem de felicitar que l’acció legislativa del nostre Parlament doni resposta a les noves realitats socials. Una vegada més, l’exercici del nostre autogovern ens permet millorar la vida quotidiana de les persones i ens situa com a país pioner a Europa i al món.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.