Les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició

 width=

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran ha presentat avui a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie”, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. La mostra il•lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre el 2015 i el 2017.

El comissari de la mostra, Pau Castell, destaca entre les principals conclusions de la investigació i que l’exposició il·lustra que les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu i perseguides i assenyalades pels seus veïns i no per la Inquisició. Concretament les Valls d’Àneu formen part de l’anomenat bressol europeu de la caça de bruixes. Allí estan documentats alguns dels primers judicis per bruixeria d’Europa. A Catalunya la bruixeria va molt vinculada a les dones. Així en la mateixa època (segle XV) mentre a Suïssa la majoria dels condemnats eren homes, a Catalunya el 90% eren dones. Els tribunals civils eren els que condemnaven les bruixes, no els eclesiàstics.

Pau Castell ha explicat que el nom de l’exposició va sorgir d’una conversa amb la Mercè de Casa Guem de Beranui, a la Vall Fosca. En una conversa Castell li va comentar: ”Em fa l’efecte que ara ja no se’n parla tant, però abans se’n parlava més d’això de les bruixes…” i la Mercè va deixar anar: ”Se’n parlave…i n’hi havie”.

Castell ha afegit que sovint no es tracta únicament de llegendes o contes per a la mainada, sinó de situacions reals viscudes de primera mà per homes i dones fins ben entrada la dècada de 1940. Situacions que ens parlaven del mal donat, de la mort d’infants i de bestiar, de pedregades destructores, de la fama de bruixa de determinades dones i de l’estigma d’algunes cases o famílies en el marc d’unes comunitats preocupades per l’origen malèfic de les seves desgràcies.

Els acusadors solien ser veïns que en contextos de desgràcies, morts d’infants, bestiar… instaven els poders locals a actuar i aquests, acabaven condemnant per pressió popular. Només amb el fet de tenir l’indici que una dona era sospitosa de ser bruixa, això atorgava crèdit als tribunals locals per poder-la condemnar. Per aquest motiu, moltes dones s’exiliaven a altres territoris.

La recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50. Al Pirineu encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por. Avui en dia encara hi ha cases que se sap que hi ha hagut bruixes. La mostra cita dos exemples; Casa Rugall de Montrós (Pallars Jussà) i Casa Tomàs d’Andorra.

A l’exposició també es pot consultar un fragment del llibre d”Ordinacions de la Vall d’Àneu’, compilat el 1424. És un text jurídic català més antic que fa referència al ‘delicte de la bruixeria’. En aquest document, es corrobora que les Valls d’Àneu i el Pirineu haurien estat l’escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria en l’àmbit europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del segle XV.

Altres materials que es poden veure a la mostra són amulets de protecció amb una pota de teixó del segle XIX.

La investigació s’ha centrat en el Pirineu i la Plana de Lleida i els resultats han estat molt diferents en aquests dos indrets. Al Pirineu, ha quedat corroborat que és on la bruixeria és molt present i es tracta d’un fenomen endèmic i recurrent; cada 20 o 30 anys hi ha caceres de bruixes i dones condemnades sota el ”delicte de bruixeria”. Mentre que a la Plana de Lleida ha costat trobar gent que es recordi de res. En aquest indret es tracta d’un fenomen epidèmic i moltes vegades, les dones condemnades a la Plana, fugien de la pressió persecutòria que patien a la muntanya.

La primera fase de la investigació es va dur a terme a la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran i la segona fase al Segrià, el Solsonès, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En tots dos casos, es va realitzar a partir d’entrevistes i testimonis orals. A més, també es va incorporar part de la recerca etnogràfica sobre aquest tema feta a Andorra.

La iniciativa té una pretensió científica i presenta la bruixeria com a fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel•lí Corominas (Solsonès).

La recerca ha estat possible gràcies al suport de l’Institut Ramon Muntaner, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i diferents museus de la xarxa, que ha permès fer un primer recull de material oral i històric. La producció de l’exposició ha estat possible gràcies al Departament de Cultura, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran). La mostra forma part de les activitats de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural que es commemora enguany. A l’igual que la resta de les exposicions que organitza la Xarxa de Museus, posa en valor les col•leccions que custodien els museus que formen part de la Xarxa. La mostra dona continuïtat a la important tasca que s’està fent des de les institucions museístiques pel que fa a la documentació, conservació, estudi i difusió del patrimoni de les terres de Lleida, dintre de la qual també s’inclou l’altra mostra produïda per la xarxa que actualment està itinerant pel territori, “Vestir la Moda. Modes de Vestir a les Terres de Lleida (segles XVIII-XX)”, de la qual el proper dia 15 de març se n’inaugura la darrera itinerància, en aquest cas al Musèu dera Val d’Aran.

L’exposició combina les dues vessants que ha abordat la investigació: la històrica i l’etnològica. Així per exemple, s’hi poden escoltar diferents àudios, entre ells els de persones que han viscut el fenomen de la bruixeria en primera persona. També es poden trobar objectes que s’han utilitzat per protegir-se’n com ara cremalls i amulets, entre altres. També s’hi mostren documents històrics i material que il•lustra les diferents conclusions a les qual ha arribat la investigació.

Durant els anys 2018 i 2019, l’exposició ‘Se’n parlave i n’hi havie’ recorrerà els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. Fins al 7 de maig hi serà a l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu. De l’11 de maig al 24 de juny serà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, d’allí anirà al Museu de la Conca Dellà, on hi serà del 5 de juliol a l’12 d’agost. Arribarà al Museu de Cervera el 20 d’agost, on s’hi exposarà fins el 22 d’octubre i acabarà l’any al Museu de la Noguera, on es podrà visitar del 8 de novembre al febrer de 2019 i continuarà a la resta de museus de la Xarxa.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.